Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
venturi
Principi de funcionament del venturi (h és la mesura de la depressió creada a l'estrenyiment del conducte)
Física
Dispositiu que permet de mesurar el cabal d’un fluid que circula per l’interior d’una canonada.
Consisteix en un estrenyiment que és intercalat en un conducte i crea una diferència de pressió entre la part ampla i l’estreta que és proporcional al quadrat del cabal que el travessa Inventat el 1797 per Giovanni Battista Venturi, no fou aplicat a la mesura industrial fins gairebé un segle després Hom l’anomena també tub de Venturi
tub de Pitot
Esquema d’un tub de Pitot: el manòmetre diferencial M mesura la diferència entre la pressió dinàmica (que mesura pel tub a) i la pressió estàtica (que mesura pel tub b) del fluid, el moviment del qual és assenyalat per les fletxes
©
Física
Instrument que permet de mesurar la velocitat d’un fluid respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil al si d’un fluid.
Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és…
cambra de deriva
Principis de la deriva: la detecció de la partícula carregada que, procedent del feix incident, travessa la cambra, és possible gràcies a la mesura del temps de migració t , cap a l’ànode detector, els electrons d’ionització, de velocitat constant v , produïts al pas de la partícula
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…
alna
Física
Antiga mesura de longitud equivalent, aproximadament, a mig metre.
Als segles X-XII fou emprada com a mesura agrària a la Catalunya Vella Representava, aproximadament, la distància del colze a la mà Més tard fou usada com a mesura de superfície, i també per a amidar teixits
dilatòmetre
Física
Aparell destinat a la mesura de la dilatació tèrmica.
Per als gasos i líquids, hom mesura les variacions de volum, i per als sòlids, les de les dimensions
limnímetre
Física
Aparell emprat en la mesura de cabals en canals hidràulics.
El limnímetre mesura l’altura de l’aigua en el canal, el cabal essent funció d’aquest paràmetre
termòmetre
Escales termomètriques Celsius (centre), Réaumur (esquerra) i Farenheit (dreta)
© fototeca.cat
Física
Aparell destinat a la mesura de temperatures.
En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT , on k és la constant de…
aparell de Bessel
Física
Aparell de precisió construït per F.W. Bessel per a la mesura de bases.
Consisteix en dos regles superposats d’uns 4 m de longitud, soldats per un extrem i recolzats sobre rodets encaixats en un sòlid suport de ferro És essencial de conèixer la temperatura de l’aparell per a deduir-ne la longitud exacta Per al seu ús hom disposa 4 o 5 aparells collocats l’un darrere l’altre, deixant entre ells una petita distància que hom mesura amb el cuny micromètric de Reichenbach L’error relatiu comès en la mesura amb aquest aparell es pot reduir a 1/1 000 000
incertesa
Electrònica i informàtica
Paràmetre associat al resultat d’una mesura que caracteritza la dispersió dels valors raonablement atribuïbles a la magnitud mesurada.
Normalment, el resultat d’una mesura s’expressa com a M = V ± U , on V és el valor mesurat i U , la incertesa Sovint es relaciona aquest concepte amb l’error de mesura i de vegades es confonen L’error d’una mesura és la diferència entre el valor de la mesura i el veritable valor del mesurand La incertesa, en canvi, és l’interval al voltant del resultat de la mesura que conté el veritable valor amb una certa probabilitat o nivell de confiança, habitualment del 95% Ambdós conceptes són un indicador de la qualitat de la mesura Val a dir que, com que cap instrument és perfecte, el veritable valor…
sensor intern
Tecnologia
Sensor d’un robot que mesura les variables que li són pròpies.
Pot mesurar paràmetres de tipus mecànic, com ara posicions, desplaçaments i velocitats dels eixos En el cas d’un robot de tipus vehicle, mesura, a més, els nivells d’energia de les bateries