Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
Aulus Gabini
Història
Cònsol romà.
Nomenat tribú del poble el 67 aC, proposà la llei que porta el seu nom, que donava a Pompeu, en la guerra contra els pirates, durant tres anys, un poder absolut sobre totes les costes Legat de Pompeu 66 aC, lluità contra Mitridates i els parts Pretor el 61 aC i cònsol el 58 aC, participà en la condemna de Ciceró a l’exili Governador de Síria, intervingué militarment a Egipte per restablir Ptolemeu Auletes al tron Una altra vegada a Roma 54 aC, fou acusat diverses vegades i fou defensat per Ciceró, però finalment fou exiliat Mort Pompeu, féu costat a Cèsar, que l’envià a una…
Joan Déu i Ros
Història
Política
Polític republicà.
Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia,…
Josep Barceló
Història
Dirigent obrer.
Capdavanter de l’associació de filadors de Barcelona, prengué part en la direcció de la primera vaga general de la darreria de març del 1854 i en l’anomenat conflicte de les selfactines de l’estiu de l’any següent En ésser restablerta la milícia nacional, en fou elegit capità Arribà a ésser el dirigent obrer més popular i més influent de Catalunya Per l’abril del 1855, en prendre el càrrec de capità general del Principat Juan Zapatero, fou detingut amb el pretext d’una suposada participació en el crim del mas de Sant Jaume d’Olesa de Montserrat, i fou injustament condemnat a mort Aquesta…
Acord de pau entre Armènia i l’Azerbaidjan per l’Alt Karabakh
Armènia i l’Azerbaidjan posen fi a la guerra a l’Alt Karabakh iniciada el 27 de setembre amb un acord de pau supervisat per Rússia L’acord preveu que l’Azerbaidjan conservi les zones de l’enclavament de població armènia que ha ocupat militarment durant el conflicte, en el qual ha rebut un suport decisiu de Turquia, i també la desmilitarització de zones adjacents Rússia i Turquia acorden desplegar forces de pacificació a les zones frontereres L’acord és rebut a Armènia amb crides a la dimissió del primer ministre davant el que es considera una capitulació A Bakú una desfilada…
Identitat Europea de Seguretat i Defensa
Concepte que defineix l’anomenat pilar europeu de l’OTAN mitjançant l’enfortiment del lligam transatlàntic.
El desenvolupament d’aquest concepte té com a objectiu permetre als estats membres de la Unió Europea augmentar la seva contribució en les missions i activitats de l’OTAN, però deixant la possibilitat que puguin actuar de manera independent a l’Aliança si es considera oportú En cas d’aquest supòsit, l’Aliança valorarà cas per cas i mitjançant el consens que l’OTAN contribueixi i doni suport amb mitjans i capacitats per tal de dur a terme aquestes operacions, tot i que no hi estigui compromesa militarment El control polític i la direcció estratègica seria assumida per la Unió…
Džokhar Musajevič Dudajev
Política
Polític txetxè.
Fins l’any 1957 visqué deportat al Kazakhstan amb la seva família Graduat el 1966 a l’Alta Escola Militar d’Aviació, el 1968 s’incorporà al Partit Comunista de la Unió Soviètica El 1990 abandonà l’exèrcit soviètic amb el grau de major general i fundà el partit Congrés Nacional del Poble Txetxè Després de guanyar les eleccions d’octubre del 1991 amb el 85% dels vots, l’1 de novembre proclamà la independència de la República dels Txetxens i dels Ingúixos El govern rus no admeté la declaració d’independència i amenaçà d’intervenir militarment Al setembre del 1994 començaren els…
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela…
Mustafà Barzani
Militar
Política
Militar i polític kurd.
El 1945 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit de la república democràtica kurda de Mehab pel cadi Muhammad Razí, i s’enfrontà a l’acció dels anglesos El mateix any de fundar el Partit Democràtic del Kurdistan PDK, fugí a l’URSS 1946, d’on tornà a l’Iraq amb motiu del cop d’estat del 1958 i prestà suport a ‘Abd al-Karīm Kassem Negocià amb aquest les reivindicacions kurdes, sense èxit, i l’11 de setembre de 1961 s’alçà en una important revolta nacionalista enfront del govern iraquià Malgrat els tractats signats els anys 1966 i 1970, que reconeixien l’autonomia dels kurds, l’incompliment…
Léon Blum
Història
Política
Polític francès.
D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…
Juan Antonio Guergué
Història
Cap carlí.
Comandant general de Catalunya i Aragó 1835, dirigí aquell any agost-novembre l’anomenada expedició de Guergué , que tenia com a objectiu de reforçar l’acció de les indisciplinades partides catalanes, organitzar-les militarment i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de covents juliol Amb una divisió de 2 500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça acrescuda l’expedició amb forces catalanes, marxà des de la Conca de Tremp fins a Guissona Davant les dificultats tornà, però en no poder travessar el Cinca s’endinsà de nou a Catalunya…