Resultats de la cerca
Es mostren 382 resultats
enformament
Indústria tèxtil
Indumentària
En l’acabament de peces de vestir de punt, operació de posar-les seques o molles, segons la classe de fibra, en formes metàl·liques, on són sotmeses a un tractament tèrmic.
Les formes tenen calefacció interna elèctrica o bé són introduïdes en una autoclau Aquest tractament és indispensable en les mitges i mitjons sense costura de fibres sintètiques no texturades obtingudes en màquines circulars, a la sortida de les quals la peça és com un tub L’enformament els dóna la forma i alhora fixa les ondulacions de les malles
dret menorquí
Dret balear
Dret privat de Menorca, reduït avui a unes petites i limitades mostres institucionals, recollides a la Compilació del dret civil especial de Balears (1961), especialment la de l’hereu distribuïdor i la de la societat rural.
Aquesta última és la més característica de Menorca considera la forma d’explotació d’un lloc o estància entre dues parts, el propietari i el pagès, com una societat i no com una varietat del contracte d’arrendament o simple contracte a mitges Quant al dret públic, Menorca el perdé definitivament el 1802, pel tractat d’Amiens, en integrar-se a la corona d’Espanya
calces de ferro
Militar
Calces de malla, a manera de mitges, que defensaven les cames del guerrer.
Casa forta de Mata (Osor)
Art romànic
La família Mata tenia la seva casa forta on ara hi ha el mas d’aquest nom L’any 1316 trobem documentada Elisenda de Mata, vídua de Bernat de Mata Matha , juntament amb el seu fill Dalmau, encara menor d’edat Els Mata posseïen, a més de la casa forta, diversos masos i el molí de Mirapeu, juntament amb d’altres drets tinguts a mitges amb els Romagueres
gènere de punt

Cicle de formació del punt per ordit amb agulles de llengüeta (a la dreta) i del punt per trama amb agulles de ganxo (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen conjuntament amb…
AEK Sant Cugat
Futbol sala
Club de futbol sala de Sant Cugat Sesgarrigues.
Fundat el 1989, començà a competir en una lliga comercial de la comarca i en alguns torneigs de Barcelona S’inscrigué a la Federació Catalana de Futbol Sala el 1991 i des de la temporada 2007-08 milita a primera divisió territorial catalana Juga a la pista municipal i vesteix samarreta i mitges blanques i pantalons negres Des de la seva fundació organitza el torneig de les XV hores i el torneig de la Verema
flotabilitat
Transports
Diferència entre la densitat d’un líquid i la d’un cos que hi sura.
Si aquesta diferència és gran, el cos resta a sobreaigua , si és petita, a cara d’aigua , si és nulla roman indiferent, a flor d’aigua o a mitges aigües , i si és negativa se'n va a fons La flotabilitat d’un vaixell ha d’ésser tal, que, bo i submergit el buc fins a la línia de flotació superior, resti prou volum fora de l’aigua a fi de poder navegar amb mal temps reserva de flotabilitat
Andrés Zolyomy Biczo
Waterpolo
Jugador i entrenador de waterpolo conegut com Bandy.
Fitxà pel Club Natació Barcelona 1948-52, 1966-72, malgrat que en la segona etapa treballà a mitges per aquest club i la federació espanyola Fou forjador del waterpolo modern Contribuí a la posada en marxa de la Lliga espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, Hèlsinki 1952, Roma 1960, en què conquerí la medalla d’or amb Itàlia, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 El 2009 fou induït al Hall of Fame de Fort Lauderdale, Florida, EUA
Mestre de Canapost
Mestre de Canapost Retaule de la Mare de Déu de la llet
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor anònim autor del retaule de la Mare de Déu de la llet
, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.
Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell
Eva Sanz Sanz
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de fons.
Guanyà diverses curses populars de Catalunya, com la d’El Corte Inglés, la Jean Bouin, la Cursa dels Nassos Sant Silvestre, la Cursa de la Mercè, les mitges maratons de Barcelona i Granollers, i la Marató de Catalunya 1999 Fou campiona de Catalunya de cros individual i per equips 1997, de 10 km en ruta 1998, 2003, de mitja marató 1994 i de marató 1999 El 2003 establí els rècords catalans de 10 km i de mitja marató Disputà la prova de marató en el Campionat del Món 2001