Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
mode conjuntiu
Gramàtica
Sèrie d’elements que constitueixen una unitat i que, prescindint del valor que pugui tenir cada un aïlladament, són usats en funció de conjunció («Vist que» no arribaven, me’n vaig anar).
mode frigi
Música
En la música medieval, un dels vuit modes eclesiàstics, format pels tetracords mi-fa-sol-la i si-do-re-mi.
mode jònic
Música
Un dels modes de la música antiga associat per alguns autors al setè i al vuitè dels modes eclesiàstics.
Era el segon dels cinc modes mitjans
mode de transferència asíncrona
Electrònica i informàtica
Tècnica de transmissió ràpida d’informació binària (procedent de senyals de veu, text, dades o d’imatge) mitjançant uns paquets curts de llargada fixa, anomenats cèl·lules, i apropiada per a xarxes locals i també per a xarxes d’àrea àmplia.
En aquesta tècnica cada cèllula, d’una llargada fixa de 53 bytes, comprèn un camp de 48 bytes d’informació útil i una capçalera de 5 bytes de senyalització trajecte que seguirà la cèllula, contingut i prioritat de la transmissió, 1 byte per a detectar errors de transmissió Les cèllules, generades pels diferents emissors, són multiplexades per un sistema de cues d’espera i s’insereixen en la transmissió quan hi ha espai per a fer-ho Així el sistema és síncron en el nivell físic i asíncron pel que fa a la informació no hi ha relació entre el contingut informatiu i la posició temporal de les…
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc Entre els…
mode de producció
Economia
Concepte teòric elaborat per l’anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat.
Com a eina d’anàlisi històrica, permet d’establir periodificacions no arbitràries i, per tant, d’estudiar els processos històrics d’evolució i transformació de les formacions socials Té origen en les obres de Marx i Engels, bé que aquests no li donaren un tractament específic ni el definiren Tanmateix, a partir de la utilització que en feien, en particular al prefaci a la Contribució a la crítica de l’economia política , de KMarx, hom ha elaborat un concepte de mode de producció, en sentit restringit, que fa referència a la forma com són produïts els béns materials En aquest…
mode d’adquisició
Dret civil
Fet jurídic pel qual una persona adquireix el domini o un altre dret real sobre la cosa.
rebuig de mode comú
Electrònica i informàtica
En un amplificador operacional, propietat que té el circuit diferencial per a reduir la variació de corrent continu, deguda a la temperatura, o de donar una sortida nul·la quan hi ha un senyal comú en les dues entrades.
Constitueix un paràmetre essencial de l’amplificador
Pauli de Nola compara el mode de vida de diverses ciutats d’Hispània
Meropi Ponç Paulí, més conegut pel nom de Paulí de Nola, compara en una carta la tranquillitat i la rusticitat de Bílbilis, Calagurris Calahorra o Ilerda davant les grans ciutats com Caesaraugusta, la "deliciosa" Bàrcino o la "poderosa i marítima" Tàrraco 389-394
transcendental
Filosofia
En l’escolàstica, cadascun dels atributs propis de tot ésser: la unitat, la veritat i la bondat (o perfecció) i, per a alguns, la bellesa, reductible, per a altres, a l’anterior.
Als tres primers transcendentals corresponen, respectivament, els principis de contradicció, de raó suficient i de finalitat, expressió alhora lògica i ontològica de l’ens com a unum , com a verum com a bonum