Resultats de la cerca

De família noble, estudià jurisprudència a Breslau El 1888 es féu monjo basilià canvià el nom de Romà pel d’Andreu, el 1899 fou elegit bisbe de Stanislaviv i el 1901 esdevingué metropolita de L’viv i, per tant, cap espiritual dels ucraïnesos catòlics de ritu bizantí Dugué a terme una gran acció pastoral, escriví moltes cartes pastorals sobre la vida religiosa, social i nacional del seu poble i fundà, a L’viv, una acadèmia eclesiàsticaTraduí a l’ucraïnès les obres ascètiques de sant Basili Renovà el monaquisme basilià i introduí els redemptoristes a l’església ucraïnesa, i…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja…

Catòlic i nacionalista català, fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir vg Colloquis d’història del monaquisme català Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” Alternà l’erudició i la divulgació en les seves nombroses obres, en les quals utilitzà en ocasions els pseudònims d’ Artemi Folch i Francesc A Miquel Destaquen les seves publicacions dedicades a Santes Creus, a temes locals i religiosos i les incloses en la collecció “Episodis de la Història” Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930…

El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església, dormitori,…

Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins el 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort A la postguerra fundà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947, promogué la restauració del monestir i impulsà la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició i de divulgació, a més d’extensos treballs en revistes especialitzades en les quals emprà pseudònims com Artemi Folch , Francesc A Miquel , Miquel Albert i Andreu Selvat…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1953, on obtingué el títol de doctor 1971 amb una tesi titulada Alfons el Benigne i el govern catalanoaragonès a Sardenya 1327-1336 , que li valgué el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professor adjunt a la UB 1968-84, treballà d’arxiver i conservador a l’Institut Municipal d’Història 1968-74 i 1984-85 i fou sotsdirector 1985-87 i director 1987-90 del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i director de programes d’Investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 1990-95 Membre de…

Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels…

Consta de tres parts doctrinal, litúrgica i disciplinària o d’ordenació interna del monestir Les seves fonts principals són les regles i els escrits asceticomonàstics anteriors d’Agustí, Jeroni, Basili, Joan Cassià i Cesari d’Arle, i especialment l’anònima regla del Mestre , base gairebé literal de la primera part La regla de sant Benet ha sabut extreure'n l’essència i, tot i conservar-ne l’esperit, n'ha ordenat i adaptat les pràctiques amb una mens romana jurídica Els nombrosíssims manuscrits conservats transmeten bàsicament dues recensions antigues, potser primitives la del text dit pur ,…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador…