Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
Tractat d’Unió Econòmica i Monetària
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992, i que juntament amb el Tractat d’Unió Política formen la Unió Europea.
La Unió Econòmica i Monetària UEM significa la total llibertat de circulació de les persones, del béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l’adopció d’una moneda única l’ecu Per aconseguir aquest grau d’unió, s’han de reunir prèviament un seguit de condicions És necessari, d’una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat siguin compatibles entre si i, d’altra banda, que s’aconsegueixi un alt grau de coherència pel que fa a les…
Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària
Tractat signat el dia 2 de març de 2012 per tots els estats membres de la Unió Europea, llevat de la Gran Bretanya i la República Txeca.
Conegut també amb els nom no oficials i abreujats de Tractat o Pacte d’Estabilitat Fiscal, fou conseqüència de la crisi del deute, especialment la que afectà alguns estats membres de la zona euro, sobretot al sud d’Europa, bé que el subscriviren també estats membres de la UE pendents de l’ingrés a l’euro o que se'n mantenien al marge En essència, actualitzava el Pacte d’Estabilitat del 1997, bé que augmentant-ne els mecanismes de supervisió i la capacitat sancionadora La iniciativa i el lideratge correspongueren a França i, sobretot, a Alemanya, i era previst que entrés en vigor l’1 de gener…
Signatura a Maastricht dels tractats d’Unió Econòmica i Monetària i d’Unió Política que formen la Unió Europea
Els dotze estats membres de la Comunitat Europea signen a Maastricht, Holanda, els tractats d’Unió Econòmica i Monetària i d’Unió Política que formen la Unió Europea
Inflació al seu punt màxim al regne de València i a Barcelona s’intenta sense èxit redreçar la situació monetària
Mentre la inflació arriba al seu punt màxim al regne de València, a Barcelona s’intenta sense èxit redreçar la situació monetària amb una refosa general de la moneda
euro
![](/sites/default/files/media/FOTO/euro2.gif)
Imatge i símbol de la unitat monetària
Economia
Unitat monetària de la Unió Europea.
Utilització i història És subdividida en 100 cèntims El nom s’adoptà en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el Tractat de Maastricht , tingué lloc l’1 de gener de 1999, i la posada en circulació de les monedes l’1 de gener de 2002 Per tal d’amortir els efectes negatius derivats d’unes economies desiguals, la Unió Europea fixà uns “criteris de convergència” recollits en el Pacte d’Estabilitat i Creixement que estableix uns límits quant a inflació, deute i dèficit públics,…
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
ruble
Economia
Unitat monetària principal de Rússia.
Dividit en 100 copecs El nom en rus, rubl' , del verb rubit' , ‘tallar’ li fou aplicat en néixer, el 1321, com a peça encunyada, tallada de barres d’argent Com a unitat monetària la seva circulació s’estengué per tot l’estat rus el 1535, bé que n'existien encunyacions diverses El 1704 fou dividit en 100 copecs L’emissió extraordinària que hom en féu per subvenir a les despeses de guerra en temps de Caterina II obligà a una primera reestructuració monetària, vigent en 1839-97, a la qual succeí la posada en circulació de monedes d’or i paper moneda A la gran devaluació…
peso
Economia
Unitat monetària principal de Mèxic (Mex$).
Com a unitat monetària definida en or circula des del 1903 El 1936 fou redefinit com a moneda paper no convertible Després de diverses devaluacions acceptades pel FMI, la seva equivalència restà fixada en 0,07109 grams d’or fi Dividit en 100 cèntims
Bank of International Settlements
Entitat bancària internacional de cooperació monetària i bancària.
Tingué l’origen l’any 1929 en el pla Young i fou fundat el 1930 La depressió mundial dels anys trenta i també la moratòria del pagament de les reparacions de guerra alemanyes des del 1931 dificultaren les operacions Des d’aleshores s’orientà vers la cooperació monetària entre els bancs centrals i les autoritats monetàries dels estats membres Després del 1945, i amb el naixement d’altres organitzacions internacionals de cooperació econòmica, les operacions del BPI han evolucionat d’acord amb les noves necessitats Actua com un banc, amb certes limitacions, bé que, normalment,…
peso
Economia
Unitat monetària principal de Cuba (CUP).
Dividit en 100 cèntims, el 1994 el govern cubà instaurà un sistema de doble moneda, el peso cubano CUP i el peso cubano convertible CUC, que equivalia a un dòlar EUA i s’utilitzava per al turisme i en articles especials L’1 de gener de 2021 desaparegué el CUC i es tornà a una sola unitat monetària, el peso El canvi es fixà en 24 pesos per 1 dòlar