Resultats de la cerca

El primer emperador fou el mongol Khublai Kan, que rebé el nom dinàstic Yuan 1271 i traslladà 1276 la capital de Karakorum a Cambaluc actual Pequín La ruta de l’Àsia central, tancada durant molt de temps, fou oberta al comerç xinès, i l’espai xinès s’eixamplà i establí la sobirania sobre el Tibet i el Yunnan Emprengué grans expedicions militars contra Birmània, Java i el Japó, bé que en general foren desastroses Fou instaurat el paper moneda com a moneda única i fou construït el Canal Imperial, que facilità la unitat econòmica de la Xina, i les rutes i les estacions de posta Malgrat tot, els…

Ja citada a la Bíblia, fou conquerida per Vespasià el 68 dC A la fi del s III fou, amb el nom de Diòspolis, una seu episcopal important Conquerida pels croats el 1099, fou anomenada Sant Jordi de Lydda, perquè era el centre de la devoció a aquest sant Jordi Saladí la devastà el 1191, però fou reedificada per Ricard I Cor de Lleó Finalment perdé importància, després d’haver estat saquejada pels mongols 1221

Indústria del lli i alimentària Seu metropolitana Ciutat de les més antigues de Rússia, és esmentada al segle IX i tingué importància com a capital del principat de Rostov-Suzdal’ Presa pels mongols 1239-42, passà, el 1474, sota el domini de Moscòvia Dins el Kremlin l’actual és del segle XVIII hi ha les esglésies de la Dormició 1214, de Sant Joan Evangelista i la catedral de la Resurrecció, ambdues anteriors al segle XIII i amb notables frescs

Situada a la vall de Čirčik, té indústria mecànica, del metall i lleugera Hi termina l’oleoducte Dzarzak-Bukhara-Taixkent Centre d’ensenyament superior Centre comercial de les rutes de caravanes entre Europa i Orient, fou conquerida pels àrabs segle VIII i pels mongols segle XIII Més tard fou annexada pel kanat de Kokand 1814 i pels russos 1865, que la convertiren en capital de la nova governadoria general del Turquestan i construïren una nova ciutat europea al costat de la primitiva

Seu episcopal al s IV i metropolitana l’any 410, tingué una famosa escola de teologia fundada vers el 300 dC on florí, entre altres, el poeta sant Efrem El 363, en caure la ciutat a les mans dels perses, l’escola es traslladà a Edessa, però tornà el 489 Nisibis esdevingué el centre espiritual del nestorianisme i un dels centres d’irradiació de la literatura siríaca Conquerida pels àrabs, tingué un període d’esplendor, fins que passà a les mans dels mongols

Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V

Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev Parallelament, s’inicià un procés de russificació de llurs costums matrimonis mixts, cristianització Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren Una part dels cumans emigrà cap a l’oest i s’establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats El nom de cumans κοψμανοί els fou donat pels bizantins els russos els anomenen polovcy , i els hongaresos, kún

Succeí Miquel I Es casà de primer amb Irene Làscaris, filla de Teodor II, i més tard 1270 amb Maria Cantacuzè, neboda de l’emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg hagué de lluitar contra els hongaresos i els bizantins Aliat de primer amb els mongols, en sofrí després les incursions A l’interior del país visqué un període de revoltes, la més important de les quals fou la dirigida pel pastor Ivajlo, el qual prengué el poder després de destronar-lo i matar-lo

Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh

Hagué d’abandonar el país després de la gran desfeta soferta al pont de Mohi, sobre el riu Sajó 1241, lluitant contra els mongols conduïts per Bātū, els quals ocuparen Hongria fins a la primavera següent Per a l’obra de reconstrucció del país, assentà colons estrangers, entre els quals els comans La rebellió del seu fill Esteve el constrenyé a condescendir amb els grans senyors i tornà a publicar 1267, amb nous privilegis, la Butlla d’Or del 1222 Era germà de Violant d’Hongria