Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
carbonitruració
Química
Cementació dels metalls ferrosos amb carboni i nitrogen.
Hom porta a terme aquest tractament en una atmosfera de monòxid de carboni, amoníac i hidrocarburs generalment propà i butà a alta temperatura 700-875°C L’alta duresa obtinguda en la capa superficial de l’ordre de 950-1 050 xifres Vickers amb una penetració de 0,7-0,8 mm és causada per l’acció conjunta de la nitruració i per la formació d’austenita Els acers carbonitrurats són emprats per a engranatges, cargols sens fi, arbres de lleves, etc
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
procés oxo
Química
Aplicació industrial de la reacció d’hidroformilació.
Consisteix en el tractament d’olefines amb monòxid de carboni i hidrogen gas de síntesi, en presència de catalitzadors de cobalt, a alta temperatura i a pressió, que origina mescles d’aldehids i isòmers d’acord amb l’esquema El catalitzador actiu del procés és el tetracarbonilhidrurocobalt I CoHCO 4 , format en el si de la reacció a partir de qualsevol sal de cobalt soluble en el medi El procés oxo és emprat també per a la síntesi d’alcohols mitjançant la hidrogenació catalítica dels aldehids formats inicialment Una gran varietat d’aldehids i alcohols de cadena llarga són produïts actualment…
asfíxia
Patologia humana
Suspensió de la funció respiratòria d’un organisme per causes mecàniques o per alteració de l’hematosi.
Mena a l'anòxia dels teixits Els obstacles mecànics poden ésser l’estrangulació, l’embussament de les vies respiratòries, etc també actuen com a obstacles mecànics alguns processos patològics com l’edema de la laringe, les membranes de la diftèria, els espasmes de les vies respiratòries, o les compressions per tumors del mediastí, i també la paràlisi dels músculs respiratoris i les lesions del nucli respiratori cerebral En l’aspecte d’alteració de l’hematosi cal mencionar l’asfíxia per manca d’oxigen i la produïda pels gasos tòxics o bloquejadors de l’activitat hemoglobínica gas d’hulla, gas…
màser interestel·lar
Astronomia
Màser localitzat en núvols de matèria interestel·lar associat amb estels molt joves o en procés de formació.
En els núvols interestellars hom ha destacat fins ara màsers moleculars d’aigua i d’hidroxil, però contràriament al que s’esdevé amb els estels màsers mai no s’han vist màsers de monòxid de silici L’energia de bombeig del màser és subministrada per radiació infraroja emesa sia per un objecte protoestellar situat dins el núvol, sia pels grans de pols interestellar que formen part d’aquest núvol i que hagin estat escalfats per un estel jove pròxim Sembla que l’aparició de màsers d’aquest tipus podria ésser una etapa normal del camí seguit per la matèria interestellar quan es condensa durant el…
Ferid Murad
Medicina
Farmacòleg nord-americà, fill d’un immigrant albanès.
Farmacòleg del departament de biologia integrada, farmacologia i fisiologia de la Universitat de medicina de Texas, fou guardonat, juntament amb RFurchgott i Louis JIgnarro, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998 pels seus descobriments sobre el paper de l’òxid nítric monòxid de nitrogen en el sistema cardiovascular Conjuntament amb Furchgott demostrà que l’acció vasodilatadora de la nitroglicerina i d’altres fàrmacs vasodilatadors depèn de la formació d’òxid nítric, que en actuar sobre el múscul llis dels vasos en provoca la dilatació a més a més, l’òxid nítric actua com un…
carbonització de la fusta
Química
Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal, dut a terme escalfant la fusta fora del contacte de l’aire.
A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables, de…
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…
Proves funcionals respiratòries
Patologia humana
Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…
cementació
Tecnologia
Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement
) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).
La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com engranatges,…