Resultats de la cerca

Es relacionà amb els pintors romàntics i els primers realistes, com Courbet Llegà la seva collecció al museu de Montpeller

Fou diputat a la primera assemblea de la Revolució Francesa, però, suspecte d’ésser girondí, s’hagué d’exiliar Fou professor de botànica a la Universitat de Montpeller i escriví treballs sobre ictiologia i sobre botànica Fou l’introductor a França de la cabra d’angora

Fou un dels introductors de la sistemàtica moderna prelinneana En el Prodromus historiae generalis plantarum 1689 presentà per primera vegada la idea de família i esbossà un principi de classificació natural Fou el mestre de JPde Tournefort i de Jaume Salvador i Pedrol i Joan Salvador i Riera Linné li dedicà el gènere Magnolia

Autor de cançons, faules, contes, etc, les seves obres, fàcils però elegants, publicades amb el títol de Fables, contes et autres pièces en vers patois de Montpellier 1813, en fan un dels precursors de la renaixença de les lletres occitanes

Publicà obres en vers i en prosa Brancas d’euse , 1929 Sota el pseudònim de l' Escotaire , escriví nombroses peces de teatre en una llengua autènticament popular

Explorà les Balears en 1753-54 enviat per Antoine de Jussieu i visità també el Principat Estudiós de les umbellíferes, hom en publicà pòstumament Extrait d’un Mémoire de M Cusson sur les plantes ombellifères

Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època Eduard A Rübel, John Briquet, etc Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals 1915, obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques El mateix…

En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III…

Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…

Fou membre de l’escola vitalista de Montpeller, que influí en els vitalistes catalans del s XIX És autor de Nouveaux éléments de la science de l’homme 1778 Fou metge de Napoleó