Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
cervell social
Biologia
Xarxa neuronal implicada en el processament d’informació relativa a la vida social.
Els aspectes clau del funcionament del cervell social són la percepció dels senyals socials pel sistema vomeronasal, implicat en la detecció de feromones la formació de la memòria social, incloent la memòria filial a llarg termini i el reconeixement a curt termini la motivació del comportament paternal i maternal i per a l’aparellament, i el modelatge neuronal que produeix l’experiència social Són detectats a partir de biologia cellular i molecular i de tècniques de rastreig funcional mitjançant diagnosi per la imatge Les alteracions d’aquesta xarxa neuronal són responsables de…
símbol
Lingüística i sociolingüística
Signe.
Saussure i altres han rebutjat aquesta definició adduint l’arbitrarietat de relació gairebé absoluta que hi ha entre els signes i les coses significades, enfront de la relació o la motivació que d’alguna manera sempre hi ha entre el símbol i la cosa simbolitzada, com la calavera i la mort D’altres posen en relleu més aviat el fet que els signes sempre formen sistemes de relacions, com, per exemple, els fonemes consonàntics d’una llengua en canvi, els símbols no ho fan necessàriament, com, per exemple, les banderes dels països membres de l’ONU
tendència
Filosofia
Psicologia
Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
Bé que en psicologia és un terme considerat sovint com a antiquat i resta desplaçat per altres, com és ara el de motivació o el d' instint , en filosofia sol ésser entès i valorat com més va més positivament com a expressió de l’estructura dinàmica de la realitat, sobretot per part d’aquelles concepcions del món caracteritzables com a obertes al sentit teleològic o a un fi utòpic de la història i del món Les funcions bàsiques de la tendència són la d’estructurar el comportament o el procés vers una fita determinada i la de portar-los a llur acompliment d’una manera com més…
cannabisme
Patologia humana
Estat produït pel fet de fumar o ingerir resines contingudes en flors i fulles del cànem, anomenades comunament haixix o marihuana, un dels principis actius més importants de les quals és el delta-9-tetrahidrocannabinol.
Segons la dosi i l’estat psíquic del subjecte es poden ocasionar situacions d’eufòria, allucinacions plaents sovint eròtiques, sensació d’allargament del temps, sensació d’embriaguesa i també estats de confusió i ansietat i, inclusivament, deliris i exacerbacions de malalties mentals preexistents com l’esquizofrènia Pot alterar-se la coordinació psicomotriu i ésser afectada la conducció de vehicles i el maneig de màquines la memòria minva i l’aprenentatge s’alenteix A tot això poden afegir-se alteracions vegetatives com hipotensió, hipotèrmia, bradicàrdia i depressió respiratòria La…
Abraham Maslow
Psicologia
Psicòleg humanista.
Fou professor a les universitats de Wisconsin i Brandeis, teòric avantatjat i cofundador de l’escola de la psicologia humanista Innovà en conceptes com la salut, el desenvolupament, la motivació o la creativitat L’any 1943 publicà l’article “A Theory of Human Motivation” a la revista Psychological Review , en què presentà i desenvolupà la seva teoria sobre la jerarquia de les necessitats humanes piràmide de Maslow Les seves obres Motivation and Personality , 1954 Eupsychian Management , 1965 Toward a Psychology of Being , 1968 recullen teories encara vigents que tracten…
condiment
Alimentació
Substància que hom afegeix als aliments per reforçar-ne o millorar-ne el sabor.
El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns…
pasticcio
Música
Obra composta per fragments extrets d’altres obres precedents, d’un o diversos autors, sovint destinada a ser representada.
La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A…
Daniel Libeskind
Arquitectura
Arquitecte polonès naturalitzat nord-americà el 1965.
Estudià música a Polònia, Israel i Nova York, abans d’orientar els seus estudis cap a l’arquitectura i graduar-se a la Cooper Union d’aquesta ciutat Participà en l’exposició sobre arquitectura desconstructiva celebrada al MOMA de Nova York el 1988, corrent amb el qual es relaciona la seva producció eminentment teòrica i gràfica, que ha compaginat amb una intensa activitat docent en diverses universitats nord-americanes i alemanyes La seva primera obra construïda fou el museu de Felix Nussbaum a Osnabrück 1996-98, dedicat al pintor mort a Auschwitz el 1944 Vinculat familiarment a l’Holocaust,…
síndrome d’esgotament professional
Psicologia
Síndrome que es manifesta amb una combinació de símptomes psicopatològics generats en les relacions personals que s’estableixen en el context laboral.
Presenta tres dimensions l’esgotament emocional expressat com la sensació de no disposar de més força per fer front a les adversitats de la feina la deshumanització o despersonalització envers els usuaris manifestada per actituds de menyspreu, indiferència, absència d’empatia i cinisme i la percepció d’eficàcia reduïda, de no ser prou adequat per a la feina, amb sentiments d’incompetència i baixa autoestima Aquests tres aspectes s’acompanyen de diversos símptomes psicosomàtics que motiven la baixa laboral Els principals àmbits professionals on apareix són els relacionats amb la docència, l’…
absentisme
Economia
Sociologia
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores.
Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial Els sociòlegs que han estudiat el…