Resultats de la cerca

Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic

Situació Una vista del mur de migjorn de l’església pel costat que dóna a l’interior de la nau A desgrat del seu esfondrament, hom hi pot veure perfectament l’estructura original, reforçada per uns arcs torals a mà esquerra l’indret de la capçalera L Prat Als paratges de Sant Ponç, avui coberts per l’aigua de l’embassament del mateix nom, de tant en tant i en anys de molta sequera, és possible veure — algunes restes malmeses de les parets de Sant Ponç de Joval, dins el terme de Clariana Mapa 330M781 Situació 31TCG835495 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 41,700, un…

És de llargària apropiada, aplanada en un extrem —i a vegades amb diverses formes a la seva punta—, sobre el qual és embolicat un retall de paper de vidre Sol ésser fet pels operaris mateixos que l’empren

Aquesta capella, de la qual resten alguns vestigis, era situada prop de l’església parroquial de Sant Joan, a tramuntana És documentada amb tota certesa des de l’any 1206 Pertanyia al Comú de la vila, que hi celebrava els consells l’Especial al seu interior i el General a fora, a la façana sud, que era porticada Al començament del segle XV oferia un estat ruïnós i la vila procedí a la seva reedificació Va desaparèixer com a església, absorbida pel nou edifici de Sant Joan a la segona meitat del segle XVI, convertint-se en la capella dels Dolors L’únic vestigi d’aquesta església és l’anomenada…

Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…

Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues collocades perpendicularment les unes a les altres En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant al castell de Peratallada Baix…