Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Detingut el director del principal diari opositor turc
La policia deté Murat Sabuncu, director del diari Cumhuriyet , el periòdic secular més antic de Turquia i un dels principals portaveus de l’oposició a les polítiques del president Recep Tayyip Erdoan S’acusa el diari de tenir vincles amb el clergue exiliat Fethullah Gülen, a qui el Govern acusa d’orquestrar el cop d’estat fallit al mes de juliol Des d’aleshores, el Govern ha tancat una quinzena de mitjans de comunicació L’anterior director del diari, Can Dündar, va dimitir el càrrec a l’agost en ser condemnat a cinc anys de presó per revelar secrets d’estat, sentència que va ser…
Abdülaziz
Història
Soldà otomà, germà d’Abdülmecit I, a qui succeí el 1861.
La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries influències…
Berg
Territori del Sacre Imperi, al cercle del Baix Rin-Westfàlia, situat a la vora esquerra del Rin.
La senyoria de Berg fou elevada a comtat de Berg el 1101, el 1217 passà a la família dels ducs de Limburg i més tard, el 1348, a una branca secundogènita dels ducs de Jüllich El 1380 el comtat fou elevat a ducat de Berg, i el 1423 es reuní amb el ducat de Jüllich en extingir-se la branca primogènita El 1511 s’uní al ducat de Kleve per successió passà 1614 als comtes palatins de Neuburg el 1742 als electors del Palatinat, i el 1777 als electors de Baviera El 1806 Napoleó I adquirí el ducat i el donà al seu cunyat Joaquim Murat el 1809 passà a Lluís Bonaparte, rei d’Holanda El 1815…
José Marchena y Ruis de Cueto
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític andalús, més conegut com l’abate Marchena
.
Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser…
Abdülhamit II
Abdülhamit II
© Fototeca.cat
Història
Política
Soldà otomà (1876-1909).
Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes,…
Sant Pere i Sant Pau del castell de Jóc
Art romànic
Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’…
Sant Esteve de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
D’aquesta església sols és coneix la vinculació a Sant Esteve de la Sarga, de la qual era sufragània El lloc de Castellnou, que donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec, apareix documentat l’any 1055 Entre el 1098 i el 1113, els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató L’any 1099 el comte Pere Ramon I va donar el terme de Castellnou a la canònica de Mur L’església parroquial de Sant Esteve, situada fora del perímetre murat, és un edifici de factura tardana, fruit de diversos processos constructius, que sembla conservar de l’edifici alt-medieval una…
Castell de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa medieval, la més septentrional de les terres catalanes, al costat de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell destaquen en el poblet deshabitat de Perellós, escrit Perillós almenys des del segle XVIII i antigament Perellons És al cim d’un serrat de les Corberes serra de Perellós, als contraforts del Montoliu de Perellós i la serra de la Gran Cremada, extrem de tramuntana del terme d’Òpol És el castell medieval situat més al nord de les terres catalanes Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Des del…
castell de Perapertusa

Castell de Perapertusa
Michael Levine-Clark (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Important castell del Perapertusès, Llenguadoc, situat a 796 m alt. sobre una aresta de pedra d’uns 400 m de llargada, amb parets verticals de fins a 80 m, al límit dels termes de Rofiac i de Dulhac.
El castell primitiu es bastí a l’extrem est, acabat en un agut esperó i envoltat de muralles amb torres semicirculars a la banda nord, on hi ha la torre, l’església i altres construccions segles XI-XIII segueix un segon cos murat molt ampli, amb esplanada, i un tercer recinte, al punt més alt, dit castell de Sant Jordi , amb església i residència, obra del segle XIII El lloc fou conquerit per Oliba Cabreta de Besalú, que hi edificà un primer castell vers el 980 al principi del segle XII passà als comtes de Barcelona, que el reedificaren i feren consagrar l’església el 1115 El…
Albacete
Municipi
Capital de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situada al centre d’una cubeta endorreica drenada artificialment vers el Xúquer.
Situada a la ruta que entra a la Meseta des de la Mediterrània per la vall de Montesa, no assolí importància, malgrat haver estat constituïda en vila el 1375, fins la decadència de Chinchilla s XVIII i, sobretot, en el moment que s’erigí en capital provincial el 1833 Fou audiència territorial un any més tard i seu diocesana el 1950 L’Alto de la Villa, antiga Villacerrada —avui barri ínfim, abans murat—, és, amb el Cerrillo de San Juan i La Cuesta, l’inici de l’aglomeració La part monumental de la ciutat és reduïda a l’església de San Juan, ara catedral El creixement urbà modern…