Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
INFEC
Esport general
Centre d’ensenyament superior que té com a missió la formació, l’especialització i el perfeccionament de graduats en educació física i esport, i també la investigació científica en aquest àmbit.
Adscrit a la Generalitat de Catalunya, té dos centres d’ensenyament l’INEFC Barcelona i l’INEFC Lleida El de Barcelona fou creat el 1975 a Esplugues de Llobregat, traspassat a la Generalitat el 1980, i posteriorment traslladat el 1991 a les noves installacions construïdes a Montjuïc dins el projecte de remodelació d’aquesta muntanya de cara als Jocs Olímpics del 1992 Jesús Galilea en fou el primer director 1976-78 Posteriorment, ocuparen el càrrec Francisco Seirullo 1979-81 i 1988-89, Joan Antoni Prat 1980-81, Pere Miró 1984-87, Domènec Blázquez, José Antonio Sancha 1988-2000, Joan Carles…
aiguagim
NET EC
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de manteniment consistent a fer exercicis gimnàstics dins l’aigua, amb una intensitat variable, generalment seguint el ritme d’una música, amb l’objectiu de millorar la condició física o bé amb finalitats terapèutiques o recreatives.
La pràctica de l’aiguagim ajuda a tonificar els músculs, a millorar-ne l’elasticitat i la resistència, a enfortir el sistema cardiovascular i la capacitat respiratòria, a corregir la postura i a reduir el cansament És recomanable per a les persones amb sobrepès, les que pateixen artritis, artrosi o hèrnies, o les que es rehabiliten d’una lesió Les sessions d’aiguagim, dirigides per un monitor, es componen d’uns exercicis bàsics com marxa endavant i endarrere, flexions, extensions de braços i cames, i exercicis que necessiten com a punt de recolzament el cantell de la piscina S’…
pul·lòver
Esport
Exercici de musculació executat amb l’halter o les manuelles, a la politja alta o al pul·lòver, en posició supina, d’assegut o dempeus, iniciat amb els braços gairebé estesos per sobre del cap, que consisteix a moure els braços cap a les cames.
politja baixa
Esport
Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un banc, dos suports rectangulars a l’extrem anterior del banc, dos agafadors situats a l’extrem inferior i un sistema de politges que permet la transmissió de moviments a un conjunt de pesos units als agafadors.
esquat
Esport
Exercici de musculació executat amb l’halter sobre les espatlles o amb les manuelles, en posició dempeus, amb les cames lleugerament separades i amb les plantes dels peus en contacte total amb el terra, que consisteix a flexionar i estendre les cames, amb la columna vertebral recta.
politja alta
Esport
Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un seient, dos rodets situats a l’extrem anterior per sobre del seient, una barra situada a l’extrem superior i un sistema de politges que permet la transmissió de moviment a un conjunt de pesos units a la barra.
pul·lòver
Esport
Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica amb un banc d’alçada regulable, amb un sistema de politges que permet la transmissió de moviment a uns pesos, unit a una barra situada per sobre del banc, amb dos suports, paral·lels entre ells i situats als costats i per sota de la barra.
gimnàstica
Arxiu Família Blume
Gimnàstica
Esport consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits de manera precisa.
Es compon d’un seguit d’exercicis físics dissenyats amb propòsit terapèutic, educatiu o competitiu La gimnàstica terapèutica inclou exercicis que alleugen molèsties físiques o milloren la condició física en general Hi està associada la gimnàstica de manteniment de la forma, dins la qual s’hi inclouen activitats com l’aeròbic, la gimnàstica correctiva, la gimnàstica sueca i l’aiguagim La gimnàstica educativa instrueix els estudiants en la millora de capacitats físiques com l’agilitat, la força o el ritme La gimnàstica de competició inclou una sèrie de proves en categoria masculina i femenina,…
Del joc a l’esport
Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol joc acollit per un grup…