Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
grafè
Química
Estructura laminar d’àtoms de carboni amb la mateixa estructura cristal·lina hexagonal que el grafit, però d’un sol àtom de gruix.
Té característiques de semiconductor i presenta un comportament poc usual, tant a nivell electrònic com a nivell mecànic, cosa que ha generat grans expectatives pel que fa al seu ús en diferents aplicacions, principalment en el camp de la nanotecnologia Des del punt de vista electrònic, el grafè permet el flux d’electrons a velocitats cent cops superiors a les del silici, considerat fins fa poc com el més versàtil dels superconductors això, juntament a la seva enorme resistència i flexibilitat, ha de permetre la fabricació de transistors capaços de funcionar a alta velocitat i de materials…
metamaterial
Química
Material artificial les propietats del qual no depenen de la seva constitució química, sinó de la seva estructura interna.
Aquest qualificatiu s’empra quan les propietats d’aquests materials no es troben en altres materials naturals o bé són poc corrents o anòmales i, principalment, si estan relacionades amb el seu comportament electromagnètic Han d’ésser fabricats mitjançant processos de microtecnologia o de nanotecnologia, ja que, només en el cas en què els seus components siguin de mida igual o més petita que la longitud d’ona de la radiació incident amb la qual es vulgui treballar, aquesta es podrà veure afectada i el comportament del material diferirà del comportament esperat en condicions…
revolució industrial
Economia
Canvi radical en l’estructura i el mode de producció d’un país, una regió, etc., que té com a model típic la Revolució Industrial anglesa.
Des del començament del segle XXI hom ha emprat també aquest terme per a construir una periodització dels avenços tecnològics com a impulsors determinants de models successius de l’economia i la societat Així, la primera revolució industrial fou iniciada al final del segle XVIII i s'identifica amb la Revolució Industrial anglesa, considerada prototípica Impulsada per la màquina de vapor, donà lloc a la primera producció mecanitzada i en sèrie La segona revolució industrial , iniciada vers el 1870, comportà l’ús de l’electricitat com a font d’energia predominant La tercera revolució…
tecnologies convergents NBIC
Construcció i obres públiques
Tecnologies convergents constituïdes per la combinació de la nanotecnologia, la biotecnologia, la informàtica i les ciències cognitives.
Alba

Vista exterior del sincrotró Alba
JoMV (CC BY 4.0)
Accelerador de partícules situat a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), inaugurat el març del 2010.
És un sincrotró de font de llum de tercera generació La seva funció és visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les propietats L’edifici, parcialment subterrani i de forma circular, ocupa uns 20000 m 2 amb les installacions adjacents i té un diàmetre de 140 m Inclou tres components bàsics l’accelerador lineal LINAC, el propulsor sincrotró i l’anell d’emmagatzematge, de 270 m de circumferència, i 17 trams rectes disponibles per a la installació de dispositius d’inserció Aquests tres components combinats generen feixos d’electrons prèviament accelerats, els…
plaga grisa
Tecnologia
Nom amb què es coneix popularment la hipotètica invasió de nanorobots i nanomàquines que pot patir el món a causa de la nanotecnologia.
plaga verda
Tecnologia
Nom amb què es coneix popularment la hipotètica invasió de nanomaterials amb contingut biològic que pot patir el món a causa de la nanotecnologia.
microsistema
Electrònica i informàtica
Dispositiu electromecànic en miniatura (nanotecnologia d’entre 1 i 100 micres) que, sota el control de camps electromagnètics, obre i tanca contactes elèctrics per a deixar passar senyals de freqüències que arriben fins a la banda de les microones.
També poden acostar o separar conductors miniatura, cosa que s’utilitza per a fer capacitats variables o micromotors lineals
Química 2012
Química
El desenvolupament de noves tècniques per manipular i estudiar la matèria en l'àmbit atòmic ha suposat un dels canvis conceptuals més profunds que ha sofert la química al llarg de la seva història Si donem una ullada a les revistes més prestigioses del camp veurem com en el lapse d'uns deu anys l'interès dels químics ha anat canviant progressivament, donant cada vegada més èmfasi a les qüestions relacionades amb el control de l'estructura i les propietats de la matèria a escala nanoscòpica Un bon exemple d'aquesta tendència és el de la "papiroflèxia" o "origami" amb molècules d'ADN en què se…
Química 2013
Química
Imatge i gràfic de nanopartícules magnètiques de YCo 5 de menys de 10 nm de diàmetre © David Sellmyer / Balamurugan Balasubramanian Des del principi del segle XXI, la química ha sofert alguns dels canvis més radicals en la seva història, gràcies al desenvolupament de tècniques instrumentals que permeten manipular la matèria a escala microscòpica amb una precisió inimaginable a la darreria del segle passat Aquesta revolució no s’atura en els aspectes merament instrumentals sinó que també estem assistint a un canvi en la filosofia amb què els químics aborden els nous reptes Fa vint anys, les…