Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
copa
Braser de figura de copa, amb nanses, de coure, llautó, terrissa, etc.
canastra
Paner gran fet de vímets o de llistons entreteixits, amb dues nanses.
intestí

Parts de l’intestí prim i gros
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l’anus.
En alguns animals, com ara els insectes, l’intestí és format per tot el tub digestiu, i es divideix en anterior, mitjà i posterior En els vertebrats es divideix en intestí prim , que té una funció secretora i d’absorció i al qual van a parar els sucs pancreàtic, biliar i del mateix intestí, i intestí gros , que té una funció defecadora i de reabsorció d’aigua Aquestes regions són ben diferenciades morfològicament en rèptils, ocells i mamífers En l’home, l’intestí prim va des del pílor fins a la vàlvula ileocecal és un tub cilíndric amb múltiples curvatures en forma de U, anomenades …
sípia

Sípia
© Lluís Prats
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels sèpids.
Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos gairebé sobre tota la seva longitud, i amb una conquilla interna calcària i ampla Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives Generalment es mimetitza…
El duodè
Anatomia humana
El duodè és un òrgan cilíndric, d’uns 26 cm de llargada i uns 3 cm de diàmetre, que comunica per dalt amb la regió pilòrica de l’estómac i per sota desemboca al jejú, en una zona anomenada angle duodeno-jejunal o angle de Treitz Aquest òrgan, que es troba a la regió central de la cavitat abdominal, desplaçat cap a la dreta, descriu una forma de lletra C i consta esquemàticament de quatre porcions o segments que fan angle entre si La primera porció o bulb duodenal es projecta des de la regió pilòrica de l’estómac cap a la dreta i es relaciona amb el fetge per davant i els conductes biliars…
infart
Patologia humana
Necrosi localitzada en una porció de parènquina, deguda generalment a una manca d’irrigació per embòlia o obliteració brusca de l’artèria o les artèries corresponents; més rarament és originat per l’oclusió de la vena que en drena la sang.
És anomenat infart blanc o anèmic quan és conseqüència de l’obstrucció d’un vas arterial si, al contrari, es produeixen fenòmens hemorràgics a la zona infartada, hom parla d' infart vermell L' infart de miocardi és generalment conseqüència d’una trombosi de la coronària esquerra, que rega el ventricle esquerre, gairebé sempre a causa de l’existència prèvia d’una arterioesclerosi Es manifesta amb un dolor intens i opressiu, sensació d’angoixa, suor i pallidesa de vegades pot provocar un estat de xoc xoc cardiogènic , arrítmies i insuficiència cardíaca aguda l’electrocardiograma i la…
cofa
Cistella d’espart, de palma, etc, rodona, de poca alçada i generalment sense nanses.
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d…
Jaciment de Can Guardiola (Viladecans)
Art romànic
Situació Can Guardiola és situat a la riba esquerra de la riera de Sant Llorenç, per tant prop de la partió entre els municipis de Viladecans i Gavà Mapa 36-17448 Situació 31TDF152743 Excavacions arqueològiques A 60 m al SE del corral de Can Guardiola, en una excavació efectuada l’any 1985 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat, es trobaren materials d’època romana i medieval en unes fosses, que sembla segons els arqueòlegs F Mayoral i J Miret, que portaren a terme l’excavació que poden correspondre a unes sitges, a un dolium i a una bossada Les pastes de les ceràmiques medievals són…