Resultats de la cerca

Sorgit a Düsseldorf a la meitat de la dècada de 1970, Florian Schneider Öhningen-Kattenhorn, Baden-Württemberg, 7 d’abril de 1947 ‒ Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, 30 d’abril de 2020 i Ralf Hütter Krefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 20 d’agost de 1947 en foren els dos membres fundadors i permanents i els seus principals creadors, fins la marxa de Schneider l’any 2008 La seva revolucionària aposta de prescindir de bateria i treballar exclusivament amb sintetitzadors els dugué a crear un corpus musical que es convertí en referència per a un gran nombre de bandes, com Tangerine…

Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de Nova York…

Entre el 1922 i el 1925 estudià al Conservatori de Berlín, i ensenyà teoria i composició a Leipzig en 1926-34 Tot i que durant el nazisme les seves obres foren prohibides, continuà escrivint i ensenyant fora dels cercles acadèmics públics Tornà a la vida acadèmica un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1949, any que començà a fer classes al Conservatori de Duisburg, activitat que exercí fins el 1953 Entre el 1956 i el 1958 ensenyà al Conservatori de Magúncia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor al Conservatori de Colònia Treballà en noves edicions de les obres de JS Bach, GF…

Estudià musicologia a Munic 1910-12, Leipzig -només durant un trimestre- i Berlín 1912-14 Com a assistent de H Kretzschmar a l’Institut Musicològic de la Universitat de Berlín, catalogà música antiga d’arxius i biblioteques d’Alemanya i Itàlia 1915-17 Posteriorment dirigí l’Arxiu Musical Alemany de Cançons Populars 1917-34, fou editor de la revista "Melos" 1924-34, treballà en la radiodifusió -des del 1930- i exercí la docència en diferents escoles i universitats alemanyes El seu ventall d’interessos era molt ampli i anava des de la música popular fins a l’anàlisi musical, passant per la…

Estudià musicologia a la Universitat de Viena, on es graduà el 1938, i piano i direcció d’orquestra a la Staatsakademie de la mateixa ciutat En acabar els estudis dirigí l’Òpera de Graz 1938-45 i l’orquestra del Mozarteum de Salzburg 1945-51 Exercí també de director general de música a Münster 1951-61 i a Innsbruck 1960-66 Del 1965 al 1970 fou president del Mozarteum de Salzburg Actuà com a director convidat al capdavant de les principals orquestres del món

Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí fins el 1967…

Tingué una curta trajectòria com a jugador amb el Vfl Osnabrück 1962-65 El 1965 fou assistent de Helmut Schön, seleccionador de la República Federal Alemanya El 1970 fitxà com a entrenador del Bayern de Munic, amb el qual guanyà la Copa 1970, tres lligues consecutives 1972-74 i la Copa d’Europa 1974 L’equip dirigit per ell formà la major part de la selecció alemanya que guanyà el campionat del món el 1974 Posteriorment entrenà el Borussia Mönchengladbach 1975-79, amb el qual guanyà dues lligues 1976, 1977 i una Copa de la UEFA 1979 el Borussia Dortmund 1979-81 el FC Barcelona  1981-83, amb el…

Després d’uns quants anys de treball a Suïssa, el 1923 passà als EUA De primer treballà per a la gran constructora Holabird and Roche de Chicago, i el 1926 s’ajuntà, a Los Angeles, amb RSchindler i preparà el projecte per al concurs del Palau de les Nacions, el 1927 La casa Lovell o Health House , a Los Angeles 1927-29, significà el tipus característic de la seva obra durant els anys trenta per la tipologia racionalista i un cert contacte amb la natura, que intensificà més endavant per influència japonesa La compenetració amb la psicologia del client, la tipifica la casa Nesbitt a Brendtwood…

El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…

De família camperola, treballà de mestre i fou un actiu sindicalista El 1958 guanyà el premi Yunus Nadi amb la novella Yilanlarin Öcu ‘La Venjança de les serps’, la primera d’una monumental trilogia, amb Irazcanin Dirliǧi ‘La vida d’Irazca’, 1961 i Kara Ahmet Destani ‘L’epopeia de Kara Ahmet’, 1978, on descriu amb realisme les difícils condicions de vida de la pagesia a Anatòlia Malgrat el seu èxit, la publicació fou mal rebuda entre els elements oficials conservadors Baykurt fou empresonat i el mateix 1978 s’exilià a la República Federal Alemanya Els seus llibres posteriors reflectiren les…