Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
colífag
Biologia
Bacteriòfag que infecta normalment Escherichia coli
.
A causa de llur extensa utilització en el laboratori, els colífags han tingut un paper dominant en els estudis sobre els virus bacterians, dels quals han derivat conceptes fonamentals de la genètica bacteriana i la biologia molecular
quintet
Música
Conjunt format per cinc instruments o cinc veus —normalment solistes, amb acompanyament o sense—, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
El nom acostuma a utilitzar-se principalment per a les composicions per a cinc instruments del repertori clàssic, romàntic i modern, o per als conjunts de cinc cantants solistes en òperes Composicions vocals i instrumentals renaixentistes o barroques escrites ’a cinc’ com nombrosos madrigals, motets, fantasies per a grups de violes, etc podrien ser anomenades també quintets, però no és usual de fer-ho Entre les formacions de quintet instrumental estandarditzades tenen especial importància el quintet de corda dos violins, viola, violoncel i un cinquè instrument variable, el quintet amb piano i…
Dolors Monserdà i Vidal

Dolors Monserdà i Vidal
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora, signava normalment Dolors Monserdà de Macià.
Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…
,
nucli d’un edifici
Construcció i obres públiques
Element vertical en forma de biga en voladís, normalment situat a l’interior de l’edifici, el qual, de manera absoluta o bé en col·laboració amb la resta d’elements verticals portants, proporciona la rigidesa i resistència de l’edifici davant de les accions horitzontals (vent i sisme).
El nucli conté habitualment els ascensors i les caixes d’escala, a banda de possibles caixes verticals per a la ventilació o el pas de conductes hidràulics i altres installacions En el cas de les estructures de formigó, el nucli es construeix en forma d’una biga de formigó de secció cellular, tancada o parcialment oberta En el cas de la construcció metàllica, el nucli pot ser format tot travant amb creus de Sant Andreu els ulls de les crugies interiors dels pòrtics Una solució òptima, de tipus mixt, consisteix a combinar una estructura portant lleugera a base de pòrtics metàllics i sostres de…
tosa
Temps en què normalment hom ton les ovelles.
rajola de València
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Rajola decorada i envernissada, normalment de forma quadrada.
Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per a facilitar…
parroquianatge
Assignació a una parròquia, percebuda normalment pel rector.
propiciació
Religió
Acte religiós amb el qual hom cerca d’apaivagar la ira de Déu o dels déus i de conciliar-se el seu favor.
Pressuposa una certa consciència individual o collectiva d’haver comès una infracció ritual o una falta moral La forma de propiciació, normalment el sacrifici, pot arribar fins al sacrifici humà Normalment hom troba ritus periòdics de cara a anullar les causes d’eventuals descontentaments divins
grampó

Grampó
Esport
Armadura metàl·lica proveïda de diverses punxes (de 3 a 5 cm de llarg) i que, per mitjà de corretges o altres mitjans, hom subjecta sota la sola de les botes per avançar sobre el glaç o la neu molt dura.
Els grampons són d’acer i d’aliatges especials, que els fan molt lleugers, i normalment porten un petit dispositiu central que permet de doblegar el peu en caminar Hom empra normalment els grampons de sis punxes els de 12 punxes amb dues punxes al davant serveixen per a les grans ascensions en parets verticals