Resultats de la cerca

Deixebla de MRiu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exerceix la docència com a professora titular des del 1984 La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII 1988, L’oppidum ibèric de l’Esquerda amb M de Rocafiguera 1994 i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’…

Degà del Collegi de Notaris de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, de la de Ciències Naturals i Arts i de la Societat Econòmica d’Amics del País Fundà la revista La Notaría , que hom publica encara És autor de Formulario completo de notarías 1862, Apuntes de notarías 1871 i Tratado de la prescripción catalana 1880 Feu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès 1870-80, publicades el 1889 Traduí la Theoria artis notariae de Vicenç Gibert 1885 El Collegi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el premi Falguera, que hom…

Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, de l’administració perifèrica de l’estat, de l’administració local arxius municipals de Celrà, Medinyà, Quart, Sant Julià de Ramis i Diputació de Girona, del corregiment de Girona, de l’administració reial i de districtes notarials a més, també…

És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d’un punt de…

Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris,…

Aquesta església romànica, avui totalment perduda, devia ésser molt a prop de l’actual església de Sant Andreu de Gréixer Documentada des del segle XIII, devia ésser un petit exemplar romànic que aviat quedà sense culte i abandonat L’any 1255, C de Gréixer feia testament i deixava llegats piadosos a les esglésies de Sant Andreu i de Sant Nazari En els anys 1287-1295 els manuals notarials de Bagà evidencien l’existència d’aquesta església, l’última notícia de la qual és de l’any 1343 L’any 1335 els cònsols de la universitat de la vila de Bagà manaven treballar i refer el camí de…

Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba…

Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII…

Vida i obra Exercí a la ciutat de Vic per autoritat episcopal 1474-1514 i per autoritat reial 1460-1513 De la seva activitat com a notari se’n conserven 27 manuals, 26 llibres comuns, un llibre de núpcies, 4 llibres de testaments i 3 d’inventaris Hi ha referència a una obra historiogràfica, d’abast imprecís i desapareguda ja al s XIX –el canonge Jaume Cullell recorda que ja no la localitzà–, que conegué i de la qual donà notícia l’ Episcopologio de Vich ,del canonge Joan Lluís de Montcada 1694, i més tard també se’n feu ressò Félix Torres i Amat, en les Memorias para ayudar a formar un…