Resultats de la cerca

El topònim, de significació etnopolítica ‘país dels abissinis’, ha designat un territori variable a través dels temps Una llegenda recollida pel Kebra Nagast , epopeia nacional de l’inici del segle XIV, confon Etiòpia, nom antic del país de Kuš o Núbia, amb Abissínia Confusió estatuïda oficialment el 1941 quan Abissínia, que havia incorporat noves regions, prengué el nom d' Etiòpia Abissínia, país cristianitzat a partir del segle IV, era coneguda dels europeus medievals com a Terra del Preste Joan

Fill de Merenre Antiemsaf I, tingué el regnat més llarg de la història egípcia Amb ell s’acaba el Regne Antic Prosseguí la política expansionista a la Baixa Núbia, amb diverses expedicions dirigides per personatges preeminents del nomós I de l’Alt Egipte Herkhuf, Sabni i, sobretot, Pepinakht Una altra expedició anà al Sinaí a la recerca de turqueses A l’interior s’accentuà el progressiu debilitament del poder reial, i al final del regnat els governadors de les províncies eren pràcticament independents Bastí la seva piràmide a Sakkara, actualment en molt mal estat

En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari

L’activitat principal dels beges uns 300 000 el 1960 és la ramaderia i, amb menys importància, el conreu del blat i del cotó Habiten en cabanes rectangulars i, malgrat que són de religió musulmana, conserven restes d’una anterior organització matrilineal Les tribus beges principals són, de nord a sud, els ababda abbadita, fortament arabitzats, els bixarins, al desert de Núbia, limitats a l’est pels amarars, els més purs dels beges del nord, els hadandues, els halengues i els beniamers, sotmesos a una aristocràcia estrangera Cristianitzats al s VI, foren sotmesos més tard pels àrabs, que el…

Representen un tipus racial originari semblant a la població agrícola d’Egipte, amb una forta influència nilòtida exercida des de temps molt antic Practiquen principalment l’agricultura i emigren en gran nombre a les ciutats d’Egipte com a servents o petits menestrals Són de religió islàmica llur llengua, anomenada també nuba , pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg Els barabres formaven part dels nuclis cristians de Núbia que no foren islamitzats fins al s XIV, quan s’hi infiltraren tribus nòmades àrabs, les quals, al final del segle, fundaren el regne Funj,…

Les seves empreses havien estat atribuïdes a tres Mentuhotep I, II i III, car canvià tres vegades el seu nom d’Horus, un dels cinc noms del faraó Membre de la dinastia XI, conclogué la guerra amb la X, heracleopolitana 2040, reunificà l’Egipte i inaugurà el Regne Mitjà 2040-1786 aC Féu de Tebes la seva capital, tebanitzà l’administració central, sense suprimir, però, el càrrec de nomarca , reobrí diverses pedreres i reprengué els contactes comercials amb Síria Inicià la reconquesta de la Baixa Núbia i efectuà expedicions contra els beduïns del Sinaí i els libis Bastí el seu…

Fou cunyat, sembla, d’Amenhotep I, es casà amb Ahmose, filla d’Ahmosis Inicià la política expansionista, pròpia de la dinastia que rompé amb la política defensiva dels sobirans del Regne Antic i del Regne Mitjà, cap a Síria-Palestina el 1524 arribà fins a la frontera amb Mitanni i Núbia anà fins a l’illa d’Argos, uns 150 km al S de l’illa de Sai, on Amenhotep I havia establert la frontera Amplià el santuari d’Amon a Karnak El succeí el seu fill Tuthmosis II ~1512-1504 aC, que obtingué el dret de la corona gràcies al dot de la seva germanastra Hatšepsut , amb qui es casà

Fou fundada per Tuthmosis III al segle XV aC prop de Ǧabal Barka, la “muntanya pura o santa” dels texts faraònics Bé que mai no fou seu de l’administració egípcia a l’Alta Núbia, Napata, que constituïa en certa manera el límit sud de les seves possessions a la regió, gaudí sempre d’un prestigi pel fet de ser el centre de culte del déu Amon més important de Núbia Conservà aquesta condició durant el període del regne de Kuš ~750 aC-~350 dC, època en què fou, segurament, la capital durant un quant temps i, en qualsevol cas, lloc obligat de l’entronització dels reis A partir, probablement, del…

El 1862 debutà com a pianista a Berlín i quatre anys més tard ho feu com a baix a Hirschberg Posteriorment es formà com a baríton al Conservatori de Leipzig 1867-70, on interpretà el paper de Hans Sachs d' Els mestres cantaires en una versió de concert El 1875 cantà la Passió segons sant Mateu sota la direcció de J Brahms i dos anys més tard marxà a Anglaterra, on es naturalitzà Fou director a Boston 1881-84, ciutat que visità regularment al llarg de trenta anys Es retirà de l’escena el 1914, tot i que continuà la seva activitat com a compositor Escriví tres òperes Friedrich der schöne , The…

No començà a tenir un paper important fins a la dinastia XI 2133-1991 aC, quan els caps de la província emprengueren la guerra contra la X heracleopolitana, que acabà amb la victòria de Mentuhotep II sobre aquesta Capital d’Egipte del 2040 al 1991 aC, no tornà a ésser-ho fins a partir del 1567, quan Ahmosis, príncep de Tebes, fundà el Regne Nou 1567-1085 aC És aquest el període de màxima esplendor de la ciutat, car, a més d’ésser la seu d’un fort regne que controlava Núbia i Síria-Palestina, la seva principal divinitat, Amon, era el déu més important d’Egipte A partir, però, de la dinastia…