Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
proporció
Art
Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.
La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals especialment el Renaixement LB Alberti, Piero della Francesca,…
al·lucinogen
Farmàcia
Psicofàrmac que provoca modificacions psíquiques transitòries que afecten especialment l’esfera perceptiva.
Els seus efectes són sempre reversibles En el pla psicològic, la seva aplicació produeix, primer una modificació del to afectiu, generalment vers l’eufòria A continuació sobrevenen alteracions perceptives, especialment visuals mobilitat constant de formes i colors, imatges deformades, visions complexes, sovint amb una considerable riquesa estètica, etc La imatge corporal sofreix modificacions i són freqüents les cinestèsies En el transcurs de la intoxicació s’accentua en el subjecte la impressió de viure experiències objectives En la darrera fase, els elements de la personalitat…
consciència moral
Filosofia
Religió
Actitud de l’individu envers les implicacions morals i socials del seu comportament que implica un judici de valor dels propis actes en relació generalment amb una norma de moralitat personal o, més aviat, col·lectiva.
Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte dubte o hagi d’escollir entre…
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment d’un…
dret internacional
Dret internacional
Conjunt de regles jurídiques que consideren les relacions internacionals, els vincles entre els súbdits de diferents estats o la situació jurídica dels estrangers respecte al territori on es troben.
Hi ha diverses classes de dret internacional el públic , o conjunt de normes que constitueixen l’ordenament jurídic de la comunitat internacional, i el privat , o conjunt de normes jurídiques que regulen situacions o relacions amb elements personals, reals o formals vinculats a diferents ordenaments jurídics Les fonts més importants d’aquest dret són els tractats internacionals, el costum internacional, els principis generals i la doctrina i les teories internacionals Les relacions amb el dret intern són objecte de diferents posicions, car uns autors defensen postures dualistes, considerant…
expedient de regulació d’ocupació
Economia
En la legislació laboral espanyola, procediment administratiu pel qual una empresa sol·licita a l’autoritat el permís per a l’acomiadament col·lectiu, la suspensió temporal o la reducció de jornada d’un nombre determinat de treballadors.
L’ERO proporciona el marc legal a través del qual s’estableix una negociació entre els representants dels treballadors i l’empresa a fi de dotar el procés de màxima transparència i de preservació dels drets de les parts afectades Segons les dimensions de la plantilla, la llei estableix una proporció mínima de treballadors per a acomiadar En cas contrari, hom no pot parlar d’acomiadament collectiu ni, per tant, tramitar un ERO, i el procés s’estableix individualment per causes objectives A més d’aquest requisit, per a poder tramitar un ERO cal que hi concorri una de les següents…
alumne | alumna
Educació
Persona que rep ensenyament (amb relació a qui el dóna, a l’establiment docent on el rep, a la matèria que aprèn), deixeble, escolar, estudiant, educand.
En les relacions mestre-alumne, aquest pot ésser considerat com un subjecte més o menys passiu o com l’agent més o menys actiu de la pròpia formació, segons el tipus d’educació que hom li doni Per a la classificació d’alumnes en graus escolars hom té en compte diversos criteris l’edat cronològica, l’edat pedagògica segons els coneixements mesurats per proves objectives, l’edat psicològica segons el desenvolupament mental apreciat per tests i el grau d’adaptació social les concepcions més modernes de l’educació defensen que és millor no classificar els alumnes tot i tenir en…
Oliver Eaton Williamson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1955 a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology, el 1960 obtingué el Master of Business Administration a la Universitat de Stanford, i el 1963 es doctorà a la Carnegie Mellon University Ha exercit la docència a les universitats de Berkeley, Califòrnia 1963-65, com a adjunt, Pennsilvània 1965-87, de la qual ha estat catedràtic des del 1971 i Yale 1983-88 Ha estat consultor en diversos organismes de govern, entitats docents i acadèmiques i corporacions privades i públiques, entre els quals la Comissió de Comerç Federal 1978-80, el Departament de Justícia…
principi de complementarietat
Física
Principi, establert per Niels Bohr el 1927, que s’aplica quan hom vol donar una descripció de la cinemàtica i la dinàmica d’una partícula, o dels fenòmens que hi són relacionats, mitjançant conceptes clàssics, per més que els fenòmens puguin transcendir de molt l’abast de les explicacions de física clàssica; fou enunciat com a conseqüència de la nova significació que prenia el mot experiència en l’estudi dels fenòmens a escala atòmica.
Mentre que en la física clàssica en fer una observació o sia, en efectuar una experiència hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una imatge única, sinó que…
Alfred Sargatal i Plana
Literatura catalana
Traductor, professor i editor.
A quinze anys guanyà el primer premi de poesia Màrius Torres i el 1966 el Joan Casulà amb Retalls del diari d’un adolescent 1967 El 1979 publicà un segon poemari, Nadir Poemes Establert a Barcelona el 1965, treballà fins al final dels anys setanta com a corrector d’estil per a nombroses editorials Edicions 62, Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Bruguera, Doyma i Seix i Barral Posteriorment compaginà la docència, com a catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes 1980-2008, amb la dedicació a la literatura director de “Els llibres de Glaucos” 1982-85 de l’editorial Laertes,…
,