Resultats de la cerca

Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…

Vida Es formà musicalment al New England Conservatory, on fou alumne de piano d’Adelaide Proctor i Heinrich Gebhard i estudià composició amb Frederick Converse El 1933 guanyà el premi Samuel Endicott per una simfonia en tres moviments que fou interpretada per la New England Conservatory Orchestra dirigida per Wallace Goodrich Durant alguns anys de la seva joventut fou organista en una església armènia de Watertown Arran d’unes crítiques de L Foss i A Copland el 1943, destruí les seves obres i, confiant en les possibilitats que oferia la combinació de la música occidental amb l’oriental,…

Vida Fill d’un conseller del rei, estudià dret per indicació paterna Forjà els seus estudis musicals al Collège de Toulouse, i rebé lliçons de composició d’Honoré Langlé El 1798 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Música Sueca, i el 1804, cavaller de la Legió d’Honor A Versalles estigué al servei del comte d’Artois Estrenà les primeres òperes sota la protecció de Maria Antonieta, i més tard, de l’emperador Napoleó Tingué un notable èxit i ressò arreu d’Europa com a compositor d’una seixantena d' opéras comiques una de les que tingué major èxit fou Nina, ou La folle par amour 1786 En la seva…

Vida Fill del compositor Georg Muffat, fou d’ell de qui rebé les primeres lliçons de música Més tard continuà la seva formació sota la supervisió de JJ Fux a Viena La seva educació comprenia interpretació d’orgue i altres instruments, així com execució del baix continu, cant i contrapunt Fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’acompanyar al continu les representacions operístiques Amb el temps anà adquirint responsabilitats més grans a la cort, com ara l’ensenyament musical a diversos membres de la família imperial El 1741 era primer organista de la capella de la cort Sembla que a…

Provinent d’una família de ministres de l’Església anglicana, depengué en la infantesa de la caritat dels parents Cursà estudis universitaris al Trinity College de Dublín, i hagué d’abandonar Irlanda —com molts altres anglicans— el 1688, en abdicar Jaume II Tota la seva vida intervingué en política tory i visqué alternativament a Irlanda i a Anglaterra El 1689 entrà de secretari del polític Sir William Temple, s’establí a Moor Park, Surrey, i conegué Esther Johnson, que immortalitzà sota el nom de Stella en Journal to Stella llibre escrit entre el 1710 i el 1713, però que és publicà…

Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803…

La cantata aparegué, com l’òpera i l’oratori, al començament del s XVII, quan s’imposà la monodia acompanyada Llur origen comú fou l’adopció, vers el 1600, del nou estil anomenat rapresentativo , conjuntament amb el baix continu Però la cantata es distingeix dels dos altres gèneres per la seva destinació peça de concert o d’església, mai de teatre i pel seu caràcter líric Els florentins Caccini Nuove musiche , 1602 i Peri Varie musiche, 1609 foren els primers a conrear-la D’antuvi consistí en una curta escena fragmentada i un sol personatge Combattimento di Tancredi e Clorinda , de…

D’origen burgès, feu estudis a París i es lliurà a l’advocacia, que ben aviat abandonà per una vida ociosa de lectures i d’aventures galants Nomenat Maître des Eaux et des Fôrets el 1652, negligí les ocupacions del càrrec, es decantà definitivament cap al conreu de les lletres i publicà una adaptació de L’eunuque de Terenci 1654 Protegit per Fouquet, freqüentà el seu castell de Vaux, i quan aquest caigué en desgràcia, La Fontaine evocà el seu record en uns poemes que alhora li agraïen la protecció i l’acolliment atorgats Aux nymphes de Vaux, Ode au roi , 1662 El 1664 entrà al…

Vida Formà part del cor de la capella reial i estigué sota la direcció del compositor i organista John Blow, de qui fou deixeble El 1700 esdevingué gentleman extraordinary de la capella reial, juntament amb Jeremiah Clarke Des del 1704 compartiren el càrrec d’organista de la capella, situació que durà fins el 1707, any en què morí Clarke A partir d’aleshores, Croft ocupà tot sol la plaça d’organista L’any següent succeí a Blow en els càrrecs de compositor i master of the children de la capella i organista de l’abadia de Westminster El 1713 es doctorà en música a la Universitat d’Oxford i més…

Estudià música de manera autodidàctica i amb professors privats, i al mateix temps realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires El 1956 es traslladà a Alemanya, on collaborà en l’estudi de fonologia de la ràdio de Colònia i dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Renània, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’…