Resultats de la cerca

Fill d’Ignasi Barraquer Es llicencià en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952 Treballà amb el seu pare a l’Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident 1947-54 El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d’oftalmologia 1958-66 a l’Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà el 1964 l’Instituto Oftalmológico de las Américas i, posteriorment, l’Instituto Barraquer 1968 Ideà diversos instruments i tècniques quirúrgiques, entre les quals la queratoplàstia refractiva Rebé distincions oficials i acadèmiques

Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989‎ Les portes des églises romanes du Roussillon ,…

Llicenciat a Barcelona el 1907 i doctorat a Madrid, fou deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta Membre de la Sociedad Hispanoamericana de Oftalmología, del 1914 al 1920 exercí a l’Uruguai, el Brasil i l’Argentina Escriví nombrosos articles, conferències i treballs científics i de divulgació en català, castellà i portuguès, entre els quals destaquen Como se ensinha a ophtalmologia en Catalunha 1918, Màximes d’Higiene Ocular 1919, L’úlcera serpiginosa de la còrnia 1918 i L’origen de les ulleres 1931 El 1930 fou ponent del Sisè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Fou metge de Pere III de Catalunya-Aragó i dels papes Urbà V, Gregori XI i Climent VII d’Avinyó És autor de diverses obres mèdiques, en llatí, com els tractats Contra epidimiam 1370, De pestilentia 1376, Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam, De calculos in vesica, el Secretarius practicus medicinae 1378, per encàrrec de Carles V de França, i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenna Traduí, de l’àrab al català, el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoatí Sulaymān ibn Ḥārit-al-Kuwatī, toledà del segle XII, editat per Lluís Faraudo i de…

Fill de l´argenter Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 - 1862 Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de Barcelona Introduí l’anestèsia cocaínica i una modificació del sistema d’exploració de l’agudesa visual Creà un important laboratori d’anatomia patològica Amb Ramon Coll i Pujol inicià l’estadística demogràfica sanitària a Barcelona Colaborador des del 1880 de la Revista de Ciencias Médicas , fundada el 1875, en fou director i propietari entre el 1885 i el 1890 Casat amb Celia Solà Casanovas 7 de juny de 1862, tingué tres fills Lluís, Ventura i Mercè En morir el seu fill Lluís…

El 1973 obtingué el doctorat a la Universitat Hebrea de Jerusalem Feu recerca postdoctoral sobre genètica i electrofosiologia visual a la Purdue University Indiana, EUA i des del 1987 és professor de medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem, del departament de fisiologia del qual ha estat cap Ha estat professor en diverses universitats nord-americanes i investigador a l’Institut Max Planck de Cibernètica Biològica 1976-79, al Laboratori d’Oftalmologia Experimental de l’Hospital Cantonal de Ginebra 1983 i a la universitat d’Aquisgrà, entre d’altres Com a resultat de les seves…

Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia 1949 i en filosofia 1956, i a Frankfurt, en teologia 1962 S’especialitzà en oftalmologia 1950 i en psiquiatria 1964 Es doctorà 1958 a la Universitat de Barcelona Fou professor de l’Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1964-82 Director del departament de psiquiatria i salut mental de l’Hospital Sant Pere Claver 1965-87 i cofundador de la Fundació Vidal i Barraquer 1964, de la qual fou patró Publicà articles i llibres científics, com Mente humana y experiencia religiosa 1991,…

Vida Llicenciat en medicina el 1949, compaginà l’exercici professional de l’oftalmologia amb una intensa activitat dramatúrgica És autor d’una prolífica trajectòria en castellà amb obres com ara la comèdia Mamá sonríe 1948 i Motor en marcha 1964, premi Ciutat de Barcelona, amb l’excepció de La gran aventura 1961, en català Algunes de les seves peces han superat el centenar de representacions i una part substancial de la seva producció ha estat adaptada a la televisió i el cinema Per exemple, León Klimovsky dirigí el 1971 La casa de las chivas 1968, premi de la Crítica de Madrid…

Llicenciat en medicina 1949, compartí l’activitat d’escriptor amb la pràctica de l’oftalmologia Estrenà una obra en català La gran aventura , 1961, premi de la crítica de Barcelona, però la pràctica totalitat de la seva obra és en castellà i assolí els seus èxits més grans a Madrid, on estrenà Culpables l’any 1961, l’obra que el donà a conèixer, bé que les seves obres són també estrenades a Barcelona Altres títols són El baúl de los disfraces 1964, premi Fastenrath,  Juegos de invierno 1964, Cita los sábados 1967, La casa de las chivas 1968, Premio Nacional de Teatro, Los delfines 1969,…

Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats 1872-1901 Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants installacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia Promogué les colleccions botàniques i d’instruments científics La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici professional com…