Resultats de la cerca
Es mostren 803 resultats
ombra de la Lluna
Astronomia
Regió de l’espai a la qual no arriben els raigs del Sol a causa de la interposició de la Lluna.
És de forma cònica i hom l’anomena també con d’ombra de la Lluna
L’ombra de l’eunuc
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré publicada l’any 1996.
La novella presenta, a partir del repàs biogràfic que el protagonista —Miquel Gensana— fa de la seva vida, la crònica històrica d’una generació —la del mateix autor— marcada per la repressió de la dictadura franquista i per la vida clandestina de la militància política activa En el transcurs d’un sopar que té lloc en un restaurant de Feixes, Júlia, amiga de Miquel Gensana, li demana informació sobre Josep M Bolós, company de joventut del protagonista, per tal d’escriure un article d’homenatge a l’amic mort Els records comuns que el protagonista anirà desgranant i l’emplaçament del restaurant…
L’ombra de l’atzavara
Literatura catalana
Novel·la de Pere Calders, publicada el 1964.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida de Joan Deltell, exiliat català que viu a Mèxic, on enyora Barcelona i somnia a retornar-hi des d’aquesta perspectiva, es presenta la seva situació i la dels altres catalans exiliats, que adopten diverses actituds enfront del país que els ha acollit i, també, de Catalunya Joan Deltell és un exiliat català que treballa en una editorial de Mèxic casat amb una nativa, Adela, i amb un fill, Jordi inadaptat al país i a la pròpia família, només somnia a poder retornar a Barcelona, un retorn que la manca de recursos econòmics impedeix L’oportunitat d’…
ombra d’una taca solar
Astronomia
Nucli central fosc d’una taca solar, el qual pot ésser envoltat per una penombra si la taca és prou gran.
La seva visió directa emprant un filtre solar quan hi ha poca turbulència atmosfèrica permet distingir diferències de lluïssor al seu interior, mentre que les observacions amb grans telescopis en mostren fins i tot l’existència de taques d’uns 500 quilòmetres, quasi tan brillants com la fotosfera
Un món canviant a l’ombra dels imperis europeus
El context europeu Pocs períodes de la història europea han viscut transformacions tan substancials com les que experimentà el segle XVIII, autèntic preludi del que ha estat, en essència, la societat contemporània I aquesta afirmació és vàlida des de qualsevol dels àmbits que conformen la totalitat de les societats des dels estrictament materials fins als “espirituals”, passant pels tecnològics, els polítics i els socials Escena de caça, sd MMVR / RM Efectivament, el 1789 Europa havia començat a fer passos decisius cap a la modernitat i estava a punt de deixar enrere la carcassa de l’antic…
Publicació de L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré; Dies meravellosos, de Jordi Coca; La mar no està mai sola, de Robert Saladrigas i Memòria del traïdor, de Vicenç Villatoro
Es publiquen L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré Dies meravellosos, de Jordi Coca La mar no està mai sola, de Robert Saladrigas i Memòria del traïdor, de Vicenç Villatoro
plàtan

Plàtan
© Xevi Varela
Botànica
Arbre caducifoli corpulent, de la família de les platanàcies, que pot atènyer 40 m, de capçada ampla, de l’escorça del qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma.
Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle És un excellent arbre d’ombra, molt comú en parcs i passeigs, que suporta molt bé la pollució atmosfèrica Subministra una fusta de bona qualitat
perspectiva central

Ombra pròpia i ombra llançada projectades pel Sol (S) (projecció de la llum solar). LH essent la línia de l’horitzó i S’ el punt de fuga, quan és situat davant l’espectador (a), darrere l’espectador (b) i al costat de l’espectador (c)
© fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció
o pol
.
Variants d’aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la llum el centre d’aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una distància finita dels cossos que illumina, i en aquest cas els raigs són divergents llum artificial , o infinita, i aleshores els raigs són parallels llum solar Ombres pròpies i ombres llançades projectades pel focus F projecció de llum artificial, F’ essent els punts de fuga © fototecacat
penombra d’una taca solar
Astronomia
Àrea exterior d’una taca solar que envolta l’ombra, la regió interna més fosca de la taca constituïda en una xarxa lineal de filaments brillants i foscs que emergeixen radialment de l’ombra.
Els filaments tenen uns 200 km de gruix, amb una vida d’unes dues hores, tot i que poden observar-se canvis en pocs minuts La seva grandària típica és d’uns 5000 km No totes les taques tenen penombra, que acostuma a aparèixer en les taques més grans i desenvolupades Hom ha observat taques grans, d’11000 km de diàmetre, sense penombra, i taques petites, de 2500 km, amb penombra La grandària de la penombra respecte de l’ombra depèn del desenvolupament de la taca i de l’activitat solar en general Durant el màxim del cicle solar, la penombra de les taques acostuma a ésser més petita…