Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut pel seu…

Emigrà al Canadà el 1955 i estudià literatura a la Universitat de Toronto S’inicià com a periodista i, parallelament, començà a construir la seva obra literàriaTota la seva obra parteix de la problemàtica de la raça i la immigració del seu poble al Canadà, preocupacions que canalitza en una prosa joyciana Les seves dues primeres novelles, The Survivors of the Crossing 1964 i Among Thistles and Thorns 1965 són gairebé autobiogràfiques La mateixa preocupació es palesa en la trilogia de Toronto, composta per The Meeting Point 1967, The Storm of Fortune 1973 i The Bigger Light 1975 Posteriorment…

Viatjà per Anglaterra i s’establí al Canadà, on escriví, entre altres obres, Marie Chapdelaine 1916 traducció catalana 1952, expressió literària d’amor a la terra i del nacionalisme incipient, Colin Maillard 1924 i Battling Malone 1926

Professor de literatura anglesa a Toronto, collaborador i director, al Canadà i als EUA, de diverses institucions consagrades a l’estudi de la comunicació social i professor a diverses universitats nord-americanes, elaborà tota una filosofia sobre els mitjans de comunicació, tipificable en l’afirmació que “el mitjà és el missatge”, segons el títol de la seva obra The Medium is the Message 1967 Altres obres seves són The Mechanical Bride 1951, The Gutenberg Galaxy 1962, Understanding Media 1964, War and Peace in the Global Village 1968, From Cliché to Archetype 1970 i D’oeil à oreille 1977

Després de graduar-se a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh 1960, començà a dirigir curtmetratges El 1968 obtingué un gran èxit amb The Night of the Living Dead , que inaugurà un nou subgènere del cinema de terror les pellícules de zombis Posteriorment dirigí altres produccions que, sense obtenir el mateix ressò, el consolidaren en el mateix àmbit Dawn of the Dead 1978  Creepshow 1982  Monkey Shines 1988, premi al millor director i de l’Associació Catalana de Crítics al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya  The Dark Half 1993  Land of the Dead 2005  Diary of the…

Excepte el Michigan, que pertany exclusivament als EUA, els altres quatre tenen la línia divisòria fronterera aproximadament per la meitat Llur origen, quaternari, és degut a les morenes frontals, que restaren formant una barrera Són situats a diferents nivells, i es comuniquen entre ells per mitjà de ràpids i de cascades que han estat modificats per l’home, que hi ha construït rescloses i canals i els ha convertits en una important via de navegació comercial Entre els llacs d’Erie i Ontario hi ha les famoses cascades del Niàgara Els llacs es comuniquen amb l’Atlàntic pel riu Sant Llorenç Els…

Vida S’inicià en la música a tres anys amb la seva mare, i de seguida es feu evident el seu talent excepcional, fet que quedà confirmat quan, a cinc anys, realitzà les seves primeres composicions El 1942 ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on estudià piano amb A Guerrero, orgue amb FC Silvester i teoria amb L Smith Dos anys més tard guanyà el trofeu del Kiwanis Music Festival, l’únic concurs en què participà, ja que no li agradava gens l’esperit competitiu que regnava en aquest tipus de certàmens L’any 1945, tan sols amb tretze anys, passà lde solista del conservatori de la…

Estudià cant amb I Jessner i debutà amb el paper de Mimì La bohème a Toronto amb la companyia de l’Òpera del Canadà 1958 Un any després guanyà el premi del Metropolitan de Nova York, fet que li permeté debutar en aquest teatre, on aparegué en temporades successives Ha estat convidada a cantar a Atenes, Munic, Hamburg, París, Salzburg i Moscou El 1979 protagonitzà l’estrena a París de la versió acabada per F Cerha de Lulu , d’A Berg, sota la direcció de P Boulez L’any 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de La Traviata dirigida per F Zeffirelli També ha intervingut en musicals de…

Renuncià als estudis de literatura a la Universitat de Toronto, als quals retornà per graduar-se el 1974 i doctorar-se el 1981, després de treballar diversos anys en el camp de les arts gràfiques El 1986 estudià grec clàssic a la Universitat de Saint Andrews Escòcia Ha estat professora de literatura clàssica, literatura comparada i escriptura creativa en diverses universitats nord-americanes i canadenques La seva obra té com a referència i model els clàssics grecs i romans, i sovint no estableix una línia de demarcació clara entre poesia, assaig, crítica, novella o teatre Cal esmentar-ne Odi…

El 1911 es graduà en música a Oxford, i entrà a la Universitat de Toronto, on estudià història Posteriorment es traslladà a París per estudiar piano La Primera Guerra Mundial el sorprengué a Bayreuth, i fou internat al camp de Ruhleben, prop de Berlín Allà compongué l’oda per a cor i orquestra England , per la qual obtingué, el 1918, el títol de doctor en música d’Oxford Desenvolupà gran part de la seva activitat a Toronto, ciutat on fou organista abans i després de la guerra a més, treballà al conservatori 1926-42, fou director de l’escola de música a la universitat 1927-52 i dirigí l’…