Resultats de la cerca

Vida Format als conservatoris de Nàpols, sembla que, amb Francesco Durante, començà la seva carrera, fet habitual a l’època, com a compositor d' opere serie Catone in Utica 1740, Ipermestra i Ciro riconosciuto 1748, etc L’any 1735 estrenà a Roma Nerone , que eclipsà Olimpiade de GB Pergolesi i, arran d’aquest fet, es bastí la llegenda romàntica segons la qual Duni hauria estat el responsable indirecte de la mort prematura del seu collega, traspassat l’any següent Malgrat l’èxit de les seves obres de tema seriós, el 1756 es trobà a Parma amb C Goldoni i compongué la seva primera opera buffa…

Estudià amb D Zucchinetti a la seva ciutat natal i amb A Secchi a Milà Feu el seu debut a Parma, el 1789, amb La pastorella nobile de Guglielmi Encara que començà la seva carrera amb la interpretació d' opéras-comiques , aviat dirigí la seva atenció cap als papers dramàtics de les òperes de Cimarosa, Fioravanti, Paer i Cherubini, molt més adequats per a la seva veu i el seu caràcter El 1800, després d’oferir dos concerts al Teatro San Carlo de Nàpols en honor a Napoleó Bonaparte, esdevingué la seva amant Aquesta condició li obrí les portes dels teatres de París i la cort francesa El 1804 feu…

Després d’un procés d’aprenentatge autodidàctic de la música, a disset anys continuà els seus estudis de piano i harmonia amb L Köhler El 1858 entrà a la Universitat de Königsberg per estudiar matemàtiques i física, matèries que compaginà amb les activitats com a músic amateur Finalment, el 1860 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, on estudià amb J Stern direcció, H von Bülow piano i contrapunt i H Ulrich composició A partir del 1862 començà la seva carrera com a músic professional, primer a Berlín i després a Winterthur i Zuric La seva fama com a compositor prové bàsicament de l’òpera…

Començà els seus estudis al Conservatorio degli Incurabili de Venècia, i després fou alumne de G Saratelli, mestre de capella a Sant Marc En aquesta ciutat desenvolupà la seva activitat com a mestre de clavicèmbal fins el 1771, que es traslladà a Bonn amb una companyia de teatre que dirigí fins el 1774 Aquest mateix any succeí a Beethoven com a mestre de capella de la cort de la ciutat, càrrec que ocupà fins el 1794 -component principalment música sacra-, encara que per llargs períodes delegà G Mattioli per a assumir bona part de les seves responsabilitats En 1783-84 anà a Venècia per…

Estudià a Eton i a Cambridge L’any 1902 fou nomenat fellow 'membre' del King’s College d’aquesta última universitat Allà hi ensenyà història de la música, harmonia, contrapunt i composició Participà en la producció d’òperes i en la traducció de llibrets operístics, molt especialment de WA Mozart Entre els anys 1918 i 1926 treballà com a crític musical a Londres, i des del 1926 fins a la seva jubilació, el 1941, tornà a ensenyar a Cambridge Fou president de la Societat Internacional de Música Contemporània en 1923-38 i de la Societat Internacional de Musicologia durant el període 1931-49 Fou…

Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…

Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70 de Venècia i…

El fundador de l’empresa fou Gustav 1829-1893 De petit emigrà des de la seva Turíngia natal amb la seva família, que s’establí a Nova York Allà Gustav treballà en diverses editorials musicals fins que el 1866 esdevingué únic propietari de l’editorial Kerksieg & Bruesing, a la qual donà el seu nom El seu fill, Rudolph Edward 1859-1919, abans d’entrar a treballar en el negoci patern estudià música a Weimar i dret a Nova York Un cop mort el seu pare, transformà l’empresa en una societat per accions anomenada G Schirmer Inc El 1892 començà a publicar les colleccions "Library of Musical…

Estudià amb L Fago, N Sala i N Tarantino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ciutat on estrenà la seva primera òpera, L’archetiello , el 1778 Tres anys més tard es traslladà a Roma per a la representació de les seves òperes A partir d’aquest moment viatjà molt per a fer conèixer la seva obra Fou un període molt productiu per a Tarchi, durant el qual estrenà entre quatre i sis òperes cada temporada, indiferentment de gènere buffo o dramàtic En 1786-87 presentà al Teatro alla Scala de Milà quatre títols nous, entre els quals Il Conte di Saldagna 1787, la seva obra més apreciada…

Té l’origen en les agrupacions musicals i teatrals universitàries de Buenos Aires, de les quals formaven part els fundadors A partir de diverses actuacions musicals i paròdiques a mitjan dècada de 1960 Cantata Laxatón , es consolidà un grup estable que adoptà inicialment el nom de I Musicisti El 1967 estrenà l’espectacle IMYLOH I Musicisti y las óperas históricas , però, a causa de les desavinences entre els membres del grup, quatre dels integrants Gerardo Masana, Daniel Rabinovich, Marcos Mundstock i Jorge Maronna l’abandonaren i fundaren Les Luthiers, als quals s’incorporà poc després…