Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici , una opera buffa , que fou el gènere en què més destacà De fet, només se’n coneixen tres opere serie , cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors La seva opera buffa més famosa…

Fill de Giovanni Fischietti 1692-1743, també compositor i organista a la capella palatina, estudià al Conservatori di San Onofrio, a Nàpols, amb Francesco Durante i Leonardo Leo El 1753, any en què ja havia estrenat algunes obres a la capital de la Campània i a Palerm, anà a Venècia, on compongué la música d’algunes opere buffe de Carlo Goldoni Lo speziale , 1754 La ritornata di Londra , 1756 Il signor dottore , 1760, de gran popularitat Posteriorment ingressà a la companyia d’òpera Bustelli i treballà a Praga entre el 1763 i el 1765 Aquest darrer any fou nomenat director de l’…

Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa , un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699 El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort Entre els seus collegues cal destacar el violinista GB Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran i el…

El lloc de Bretui és esmentat per primera vegada en un document datat entre la fi del segle XI i el principi del segle XII, en el qual es fa inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri en concepte de delme al pla de Corts En aquest capbreu s’esmenta la vila de Bretui, amb vint-i-cinc masos El 1128, Pere de Sersui deixà al monestir de Gerri un capmàs a Bretui, anomenat de Guillem Aventí, i encara el 1231 s’ampliaren les possessions de Gerri, amb la donació que en féu la comtessa Guillema de tot allò que tenia a la vila de Bretui, llevat dels drets d’opere et cavalcata…

Després d’haver rebut les primeres classes dels seu pare —cant, orgue i violí— fou admès com a alumne de la prestigiosa abadia benedictina de Kremsmünster, on completà la seva formació També estudià dret i filosofia El 1788 anà a Viena, on impartí classes privades de música Estudià amb WA Mozart, amb qui establí una gran amistat, i també fou alumne d’A Salieri El 1792 fou nomenat clavicembalista del Teatre Nacional de Viena i el 1794 n’esdevingué mestre de capella Escriví singspiele especialment pensats per al públic vienès, com Der Spiegel von Arkadien 'El mirall d’Arcàdia', 1794, amb…

Després d’haver rebut les primeres classes dels seu pare —cant, orgue i violí— fou admès com a alumne de la prestigiosa abadia benedictina de Kremsmünster, on completà la seva formació També estudià dret i filosofia El 1788 anà a Viena, on impartí classes privades de música Estudià amb WA Mozart, amb qui establí una gran amistat, i també fou alumne d’A Salieri El 1792 fou nomenat clavicembalista del Teatre Nacional de Viena i el 1794 n’esdevingué mestre de capella Escriví singspiele especialment pensats per al públic vienès, com Der Spiegel von Arkadien 'El mirall d’Arcàdia', 1794, amb…

Membre de la família de músics Scarlatti, són molt dubtoses les notícies sobre la data de naixement sembla que morí a seixanta-cinc anys, però no està comprovat i la identitat del seu pare Alguns el presenten com a fill de Tommaso d, com un germà de Domenico Scarlatti no clarament identificat Després de realitzar els estudis musicals a Nàpols, Giuseppe Scarlatti s’estrenà com a compositor a Roma amb un oratori, l’any 1739 Més tard es traslladà a Florència i a Lucca, on es casà amb la cantant Barbara Stabili Junts anaren a Venècia i a Torí 1749 Durant els anys següents també viatjà a Espanya,…

Entre el 1726 i el 1734 fou mestre de capella a la catedral de Fano Després d’una breu estada a Pesaro, exercí el mateix càrrec a la catedral de Fermo La seva acceptació com a membre de l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1746 marcà un punt d’inflexió en la seva carrera musical El prestigi que adquirí es reflectí en l’augment del nombre d’encàrrecs i fou a partir de llavors que compongué les obres més importants del seu catàleg Escriví gran quantitat d' opere serie per als principals teatres de Venècia, Roma, Milà i Torí El 1767 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’…

Estudià a Nàpols, on fou alumne de F Feo al Conservatorio dei Poveri di Gesù, i més tard completà la seva formació al de San Onofrio El 1756 estrenà en aquesta ciutat la seva primera òpera, Lo funnaco revotato , que sembla que gaudí d’un notable èxit Durant els anys següents veié representades altres òperes seves a Nàpols, la majoria de caràcter còmic La seva producció comprèn també opere serie , com ara Medonte 1779 i Calipso , ambdues estrenades al Teatro San Carlo, però que no foren gaire ben rebudes pel públic A partir del 1767 fou professor al Conservatorio de San Onofrio, i…

Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — maig del 1958, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants per encàrrec de la casa…