Resultats de la cerca

Encunyació monetària ocasional a Boltanya Osca a nom de Gundemar 610-612

Es promulga l’Ordenament d’Osca regula la composició i les funcions del consell reial i el converteix en una institució fixa

Infructuoses expedicions franques contra Tortosa i Osca 808-812

Pere el Cerimoniós funda l’Estudi General d’Osca

Aprovació dels Furs d’Aragó a les corts d’Osca

L’Audiència provincial d’Osca rebutja els recursos de la Generalitat i el MNAC a la sentència del 4 de juliol de 2016 emesa pel Jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca, que ordena el trasllat de les pintures murals de Sixena exposades al MNAC Els jutjats rebutgen la validesa del contracte pel qual les monges del monestir van cedir indefinidament els frescos exposats al museu

Els oscs constituïren tres federacions la de Càpua, la de Nola i la de Nocera i entraren en contacte amb Roma el 341 aC Algunes de llurs ciutats obtingueren la ciutadania, i això féu que es mantinguessin fidels als romans fins el 216 aC, any en què Càpua s’alià amb Anníbal el 211 aC, però, fou reconquerida A la fi del s II aC la importància política dels oscs decaigué considerablement, bé que cal destacar que acompliren una funció important d’intermediaris entre la cultura grega i la romana

Era fill dels barons d’Ayerbe i sembla que nasqué a Osca, on certament morí, a la residència dels seus familiars El 1532 era bisbe de Patti Sicília, però ja actuava a la diòcesi d’Urgell, d’on fou nomenat bisbe titular el 1534 Residí molt fora de la diòcesi, on tingué per vicaris generals dos bisbes titulars el dominicà Baltasar de Heredia 1535-40 i Joan Punyet 1550-51 Feu celebrar dos sínodes, els anys 1542 i 1545, i imprimir un ordinari el 1536 Fou enterrat a la vila d’Ayerbe Aragó

El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi

El 1588 féu el claustre del cementiri de Portaceli El 1591 era arquitecte de la ciutat de València La seva obra principal, una de les més representatives del corrent renaixentista valencià, és el temple, claustre — d’un classicisme pur — i altres dependències del Collegi del Corpus Christi, fundat per Juan de Ribera a València 1598-1610