Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia a Chicago el 1936, treballà com a periodista fins a la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví a la marina Posteriorment reprengué la carrera periodística com a escriptor independent per a diverses publicacions periòdiques, entre les quals la infantil Humpty-Dumpty Establert a Nova York, de 1956 a 1981 collaborà regularment a la revista Scientific American en una columna anomenada Jocs Matemàtics , en la qual plantejà tota mena de problemes i enigmes matemàtics amb una combinació d’erudició, llenguatge planer i humor, articles amb els quals obtingué una gran…

Vida Estudià arts plàstiques a l’Escola Massana i treballà com a actriu de fotonovelles a catorze anys debutà en els programes televisius Burbujas  i Nuestro amigo el libro  i professionalment en el teatre amb El mago de Oz Es graduà a l’Institut del Teatre i a l’Estudi d’Actors Cinematogràfics de Barcelona, i es donà a conèixer amb El último sábado 1966, Pere Balañà i altres títols comercials gràcies a la seva fotogènia Amb la popularitat que li donà el programa Aplausos , les representacions a Estudio 1  o les sèries com La huella del crimen i Régimen abierto , aprofità el…

Per la seva interpretació en el film The Godfather Part II 1974 de FF Coppola, guanyà el premi Oscar d’interpretació The Raging Bull 1980 de M Scorsese, també li valgué un Oscar d’interpretació Altres films en què ha intervingut són Novecento 1975, de B Bertolucci  Taxi Driver 1976 i New York, New York 1977, ambdós de M Scorsese  The Deer Hunter 1978, de M Cimino  Falling in Love 1984, de M Christopher  The Mission 1986, de R Joffé  The Untouchables 1987, de B De Palma  Angel Heart 1987, d’A Parker  Stanley & Iris 1990, de M Ritt  We’re no Angels 1990, de N Jordan  Goodfellas 1990, de M…

Vida Arquitecte, el 1956 s’inicià en la realització amb el pèrit industrial Toni Garriga i Gimferrer Barcelona 1933 El 1958 realitzaren Dos quarts de cinc medalla d’honor del Concurs Nacional del CEC i seleccionat per al concurs anual de la UNICA Fou el principi d’una llarga i brillant trajectòria que al final del 2002 presentava un balanç de 59 títols, alguns sota la marca Pinchus Films 16 medalles d’or i 10 d’argent de la UNICA, i altres guardons rebuts a Catalunya, l’Estat espanyol i l’estranger El 1978 Baca i Garriga presentaren una mostra de la seva obra a la Photokina de Colònia…

Els llibres de la Bíblia constitueixen el llegat més preat de la literatura hebraica antiga i l’eix entorn del qual gira gairebé tota la literatura jueva posterior i una gran part de la cristiana El cànon jueu de les Escriptures cànon conté només obres en hebreu, les quals, tot i tenir un contingut molt unitari de pensament religiós i nacional, mostren una gran varietat d’estils i formes literàries En llur aspecte purament literari, molts dels escrits bíblics no tenen parió en tota la literatura de l’antic Orient Mitjà, mentre que d’altres poden haver estat influïts per obres literàries dels…

Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…

En són elements bàsics el sexe, la criminalitat i la societat marginal, entre altres En principi els films són adaptacions de la literatura policíaca La gran embranzida tingué lloc als EUA pels anys trenta, on es desenvolupà el cinema negre El protagonista-heroi dels primers films esdevingué, per raons de censura, representant de la llei i de l’ordre Posteriorment incorporà elements de denúncia de l’organització policíaca en particular o social en general i àdhuc el punt de vista del delinqüent Entre els clàssics del gènere destaquen The Cheat 1915, de De Mille, MEine Stadt sucht einen Mörder…

Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…

Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual referir-s’hi amb…

Cinema nord-americà Premis cinematogràfics 2013 El cinema sempre ha estat un bon termòmetre per a analitzar l’estat d’ànim de la societat i la política nord-americanes En aquest sentit va ser significatiu que l’edició del 2013 de la cerimònia dels Oscar enfrontés dues pellícules inspirades en la política exterior dels Estats Units a l’Orient Mitjà I no va ser menys significatiu que l’Acadèmia preferís guardonar una visió més heroica, positiva i patriòtica – Argo , de Ben Affleck, inspirada en el rescat dels ostatges nord-americans a l’Iran el 1980– que una de més fosca, desencisada i…