Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…
antidiabètic
Farmàcia
Fàrmac emprat en el tractament de la diabetis.
Els derivats de les sulfonilurees estimulen les cèllules beta del pàncrees per tal d’augmentar la secreció endògena d’insulina
quimotripsinogen
Bioquímica
Zimogen que per catàlisi de la tripsina s’hidrolitza parcialment i dóna α-quimotripsina (autocatalitzador) i dos dipèptids.
Forma una sola cadena de 245 aminoàcids, la qual és plegada a causa de cinc ponts disulfur És secretat pel pàncrees
apoplexia
Patologia humana
Sortida de sang sobtada i espontània (no traumàtica) que es produeix a l’interior d’un òrgan.
Així, hom pot parlar d’apoplexia de la coroide de l’ull, de la melsa, del pàncrees, del pulmó, del ronyó, etc
ferment digestiu
Biologia
Cadascun dels enzims encarregats de transformar els aliments ingerits en molècules més senzilles, per tal que puguin ésser absorbits per l’intestí.
Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa
intraperitoneal
Medicina
Que està contingut dins la cavitat que forma el peritoneu parietal a l’abdomen.
La major part de les vísceres digestives abdominals són intraperitoneals Els ronyons, els grans vasos abdominals, part del duodè i el pàncrees són retroperitoneals
Johann Konrad Brunner
Metge suís, professor d’anatomia a Heidelberg, autor de treballs importants sobre les estructures digestives.
Descriví les glàndules de la mucosa del duodè glàndula de Brunner i del pàncrees, la natura glandular del qual fou un dels primers a considerar
endoderma
Biologia
Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèl·lules que provenen del blastoderma.
L’endoderma dóna lloc, en el curs de l’organogènesi, a la major part de l’aparell digestiu i glàndules annexes fetge, pàncrees, etc, els pulmons i les fenedures branquials
amilasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços α-1-4-glucosídics.
L’α -amilasa α-1-4-glucano-4-glucanohidrolasa hidrolitza enllaços α-1-4 glucosídics dels polisacàrids que contenen tres o més restes de glucosa units en configuració α-1-4 Actua sobre el midó, sobre el glucogen i sobre d’altres polisacàrids afins, trencant unions a l’atzar, transformant-los en dextrina i després en maltosa En l’espècie humana ha estat obtinguda cristallitzada del pàncrees i la saliva per la qual cosa hom l’anomena també amilasa salival o ptialina També han estat cristallitzades α-amilases del pàncrees de porc, del malt, del bacteri Bacillus subtilis…