Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
Nova República
Partit polític
Grup demòcrata republicà creat a l’agost de 1956 a Barcelona per Francesc Farreras, Ramon Viladàs, Joan Rosanas i Pedro Gómez de Santamaría, a les reunions dels quals també assistien Robert Vergés i Oriol Bohigas.
Proposava d’instaurar un sistema democràtic, federalista i presidencial i obrir un espai que pogués “instaurar un orden político que haga posible y efectiva la convivencia pacífica de todos los españoles” Detinguts els seus integrants al juny de 1957, en sortir de la presó alguns s’exiliaren i el 1959 donaren suport a Acción Republicana Democrática Española Al setembre d’aquest any participà en el Comitè de Coordinació de Forces Democràtiques de Catalunya a Mèxic
John Allsebrook Simon
Història
Polític anglès.
Diputat des del 1906, presidí la comissió estatutària de l’Índia 1927-30 i propugnà l’autonomia en el govern d’aquells territoris Cap dels “liberals nacionals” en el govern de Mac Donald, fou ministre del Foreign Office 1931-35 Partidari d’una entesa pacífica amb Hitler, secundà la política de no-intervenció en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 Fou ministre de l’interior, canceller de l’Exchequer 1937-40 i lord canceller 1940-45
Sergi I
Cristianisme
Papa (687-701).
D’ascendència siríaca, succeí el papa Conó Pacificà les dues faccions en lluita oposades a la seva elecció Posà terme al cisma d’Aquileia i afavorí les empreses missioneres dels reis francs i la conversió de saxons i frisons Perseguit per Justinià II perquè s’havia negat a subscriure les decisions del concili in Trullo , del 691 al concili III de Constantinoble , en fou salvat per les tropes de Ravenna La seva festa se celebra el 8 de setembre
L'OMCT es pronuncia contra les condemnes a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez
L'Organització Mundial contra la Tortura fa pública una carta a l’estat espanyol on li demana anullar la condemna al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez Qualifica de "desproporcionades" les restriccions del dret a la llibertat de reunió pacífica dels líders independentistes També demana que se suspengui l'execució de les sentències fins que el Tribunal Constitucional resolgui l'apellació, així com la reformulació del delicte de sedició al codi penal
Milošević s’entrevista amb l’enviat especial de Rússia, Víktor Txernomirdin
Després d’entrevistar-se durant més de vuit hores amb Slobodan Milošević, Víktor Txernomirdin informa que el president iugoslau ha acceptat un principi d’acord per a permetre la presència d’observadors civils internacionals a Kosovo i la represa de les negociacions per a una solució pacífica del conflicte L’acord, que encara s’ha de desenvolupar, posaria com a condicions que els observadors estiguin sota vigilància de l’ONU i que hi hagi representants de Rússia El mateix dia l’OTAN bombardeja la residència de Milošević a Belgrad
resistència
Política
Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
Hom pot distingir la resistència pacífica i la resistència activa , que duu a terme sabotatges i atemptats contra soldats, installacions militars, línies de transports i telecomunicacions, etc, i sol utilitzar els mètodes de la lluita de guerrilla El dret internacional, d’ençà de la conferència de Ginebra del 1949, considera membres del moviment de resistència els voluntaris maquis, partisans, etc que operen contra les forces d’ocupació a l’interior del país ocupat Hom els ha de tractar com a presoners de guerra si són complertes les condicions que qualifiquen el legítim belligerant
Nicolau V
Cristianisme
Nom que adoptà Tommaso Parentucelli en esdevenir papa (1447-55).
Estudiant, malgrat moltes dificultats, figurà entre els membres del seguici del cardenal Albergati Oficial de la cúria, fou nomenat bisbe de Bolonya 1444, seu de la qual no arribà a prendre possessió Pacificà Roma i els Estats Pontificis, i promogué el tractat de Lodi 1454 per a la pacificació d’Itàlia Posà fi a les relíquies del cisma de Basilea i obtingué la renúncia de l’antipapa Fèlix V S'interessà pels estudis humanístics, impulsà la biblioteca del Vaticà i, preocupat per la Reforma, envià Nicolau de Cusa a Alemanya
Filip van Montmorency-Nivelle
Història
Noble flamenc.
Comte de Horn Fill de Josef de Montmorency i Anna d’Egmont Participà en les batalles de Saint-Quentin 1557 i Gravelines 1558 El 1561 fou nomenat conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos Juntament amb el comte d’Egmont i Guillem I de Nassau-Orange, el 1566 inicià la revolta dels nobles flamencs contra la dominació hispànica, però mantingué una actitud moderada Com a intent de solució pacífica del conflicte, participà en l’elaboració del pacte de Breda 1566 A l’arribada del duc d’Alba fou arrestat i decapitat juntament amb el comte d’Egmont
guerres de Dàcia
© Fototeca.cat
Militar
Nom de les dues campanyes militars fetes per Trajà a la banda esquerra del Danubi.
La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’alleugerir la pressió dels bàrbars sobre la Rècia i la Mèsia
índex foliar
Ecologia
Suma de l’àrea foliar de tots els vegetals que habiten en una àrea determinada.
S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0