Resultats de la cerca

Esaias van de Velde Amsterdam 1551 — la Haia 1630 fou mestre de Van Goyen i conreà el paisatge El seu germà, Willem van de Velde dit el Vell Leiden 1611 — Greenwich 1693, fou famós per la seva temàtica de batalles navals, quasi sempre fetes a la ploma Un fill i deixeble d’aquest, Adriaen van de Velde Amsterdam 1636 — 1672, conreà el paisatge a la manera romàntica de Berchem, amb gran profusió d’animals domèstics Un altre fill, Willem van de Velde el Jove Leiden 1663 — Greenwich 1707, conreà el paisatge, cercant la captació de l’atmosfera, i és un clar exponent de la transició del paisatge del…

El seu primer llibre Os eidos ‘Els patis’, 1955 ampliat i revisat successivament en 1974, 1981, 1985 i 1990 és la revelació d’una visió paisatgística d’intensitat sorprenent, on la solitud de les muntanyes de la seva comarca natal serveix d’expressió a la solitud de l’home Posteriorment conreà la poesia de signe polític o experimental Vietnam Canto , 1969 Letanía de Galicia , 1970 Poemas caligráficos , 1979 Do Courel a Compostela , 1988, sense abandonar la seva temàtica central, una visió de la solitud —la saudade — pròxima a l’angoixa existencialista Elexías do Caurel 1966, Muller para…

Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà ja dues versions…

Es formà a l’Escola Municipal de Belles Arts de Vic i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona El 1938 s’installà a Brusselles i estudià a l’École Royale des Beaux-Arts de Brusselles Més tard s’installà a París, on fou deixeble d' André Lhote a l’Escola d’Art Modern El 1943 retornà a Catalunya, el mateix any féu la seva primera exposició a la Sala Comellas de la seva ciutat natal, i el 1944 a la sala Dalmau de Barcelona Residí també a Deià, Mallorca, des del 1947, i el 1951 s’installà a França definitivament Fou premiat a Biarritz, Niort i París, entre d’altres D’obra bàsicament paisatgística,…

Les primeres manifestacions artístiques en territori albanès procedeixen de colònies gregues i romanes, moltes de les quals s’assentaren sobre nuclis de població autòctona Durant l’edat mitjana hi foren reproduïts els prototips de l’art bizantí, que pervisqué fins molt enllà en la tradició popular Així ho demostren les icones i la pintura mural, la qual acollí molt matisadament algunes tendències realistes Foren molt coneguts els muralistes Onufrios de Neokastron i David de Salònica Amb la renaixença cultural de la segona meitat del s XIX, que subseguí l’afebliment del domini cultural islàmic…

Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Collaborà a “Las Provincias”, “El Vers Valencià”, “Pensat i Fet”, “L’Altar del Mercat”, “Glorieta”, “Sicània” i “La Marina” També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita abans del 1958, s’afilia estèticament als models vuit-centistes la…

Fou especialment viva durant el s XVII, que esdevingué l’escola més important d’Itàlia després de la romana, sobretot en pintura S'hi destaquen els arquitectes DFontana, que sistematitzà urbanísticament Nàpols encarant-la a la mar, i CFanzano En pintura fou decisiu el pas de Caravaggio, el 1607, la revolucionària tècnica del qual fou assumida per GBCaracciolo i el valencià JRibera i també per pintors de natures mortes, com Battista Ruoppolo i GRecco, i pels bamboccianti L’estada d’AGentileschi reforçà la tendència cap al caravaggisme melodramàtic de MStanzione, AVaccaro i BCavallino Durant…

Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme Hi ha obres…

És una secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya Inicialment, tenia la seu a l’edifici neopalladià 1854 de la ciutat i incorporà el fons provinent del Museu d'Art Modern d'Olot L’any 1987 inaugurà nova seu i noves dependències a l’antic hospici d’Olot Aquests edifici acull les sales d’exposició permanent dedicades a l’activitat artística de la comarca entre final del segle XVIII i mitjans del segle XX La destacada collecció d’art dels segles XIX i XX està centrada, fonamentalment, en la pintura paisatgística de l’escola d’Olot impulsada pels germans Vayreda i Josep Berga i els seus…

Molt jove s’inicià a la pintura En una primera etapa rebé diverses influències especialment del pintor paisatgista Josep Puigdengoles, peró, aviat, en una segona, considerà que el millor mestre era ell mateix i decidí deslliurar-se de les influències d’altri Va ser aleshores que va emprendre un llarg camí immergit en la contemplació de la natura La seva obra pictòrica es caracteritza per una expressió màgica de la realitat en una diversitat de colors i formes El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí als Estats Units, a San Antonio Texas, on es dedicà a pintar els paisatges texans En el seu…