Resultats de la cerca

Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini

Conegut com a Pancho Cossío , s’inicià en la pintura a Santander 1911 i a Madrid 1914, i posteriorment residí a París 1923, fins el 1932, que tornà a Santander, on, després d’un parèntesi de deu anys d’inactivitat, reprengué la seva obra Aquesta es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos marines, natures mortes, paisatges i retrats — Amor 1926, Los peces 1927, Los guantes 1929, Retrato de mi madre 1942 i Dos mesas 1959 — , i és conservada al Museo Español de Arte Contemporáneo Madrid i al Museo de Santander

Organitzat per l’Sport Ciclista Català en memòria del periodista Francesc Canto Arroyo, les primeres edicions tingueren lloc al parc de la Ciutadella de Barcelona Posteriorment es disputà en un circuit interurbà d’uns 48 km amb sortida a Barcelona i arribada a Santa Coloma de Gramenet Els tres primers guanyadors foren Miguel Bover, Miquel Poblet i Antoni Timoner Després d’un parèntesi, es recuperà el 1962 amb motiu dels cinquanta anys de l’Sport Ciclista Català Durant el període 1973-93 s’integrà a la Volta Ciclista a Catalunya, en forma de meta volant sota el nom de Memorial Flama Canto…

Estudià a la Universitat d’Illinois i a la Washington University de Sant Louis, on es graduà en medicina l’any 1943 i realitzà els seus primers treballs de recerca Des del 1948 desenvolupà la seva tasca investigadora a la Universitat de Seattle, d’on fou nomenat catedràtic el 1957 amb un parèntesi de 1968 a 1977 que treballà a la universitat de Califòrnia El 1992, juntament amb el seu collaborador Edmond H Fischer , li fou atorgat el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre la fosforilació com a mecanisme regulador de l’activitat cellular, camp de recerca en el qual s’…

Llicenciada en Ciència Política per la Universitat de Califòrnia a Davis i doctorada en Dret al Hastings College of Law de la Universitat de Califòrnia, en 1986-89 treballà al Departament d’Agricultura del Govern nord-americà, del qual exercí com a secretària adjunta 1991-93 i participà en les negociacions de la ronda Uruguai del GATT Després d’un parèntesi a l’empresa privada, el 1995 tornà a l’administració pública com a secretària del Departament d’Agricultura i Alimentació de Califòrnia, fins al 1999 Secretària d’Estat d’Agricultura del primer mandat Bush gener 2001-gener…

Estudià música a la capella del Reial Collegi del Corpus Christi de València, on fou deixeble de S Gea Ordenat de sacerdot el 1949, es traslladà a Roma, on estudià a l’Institut Pontifici de Música Sacra i on obtingué la llicenciatura i magisteri en cant gregorià, que ensenyà a València a partir del 1952 El 1957 creà, organitzà i dirigí l’Escolania de la Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats de la capital llevantina, càrrec que ocupà fins el 1978 Després d’un temps de parèntesi dedicat a la vida monàstica, tornà a dirigir la citada escolania a partir del 1979, fins a l’any…

Féu estudis d’arquitectura tècnica a Barcelona i s’inicià artísticament en el camp de la pintura amb obres properes a l’art pobre Els anys setanta realitzà els primers environaments, entre els quals Descoberta Fregoli 1972 Desenvolupà accions a mig camí entre el body art i l’espectacle teatral A partir de la segona meitat dels anys vuitanta es decantà per les installacions i dugué a terme accions multidisciplinàries, com ara les realitzades amb el músic Carles Santos Estigué allunyat del panorama expositiu des de mitjan anys noranta fins que el 2003 retornà a l’escena amb Antwort , al Museu…

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela,…

Jugà al CV Cornellà i, a partir del 1982, entrenà el primer equip En el seu debut com a tècnica aconseguí la Lliga i la Copa de la Reina, primer doblet en la història del voleibol femení català La temporada següent, després de la fusió amb el RCD Espanyol, seguí com a entrenadora del nou Espanyol-Cornellà, amb el qual guanyà una altra Lliga 1985 i dues Copes de la Reina 1984, 1985 El 1986, després d’un breu parèntesi, tornà a dirigir l’equip Al mateix temps, entrenà també l’equip juvenil del club A partir del 1991 es dedicà exclusivament a l’equip juvenil, amb el qual guanyà el…

Cursà estudis de concertista de piano i de director al conservatori de Madrid Conegut amb el nom artístic de Vicente Quirós, compongué El Sultán de Persia 1914 i l’estrenà al teatre Barbieri de Madrid Fou autor de cuplets i de música lleugera, que escrigué a Barcelona en llengua castellana Los pícaros ojos , La maja del Romero , Capote torero , Peleles i en català Els focs artificials , Focs de l’ombrella També creà obres líriques en ambdues llengües, entre les quals destaca La flama 1947, la primera obra lírica catalana estrenada després de la guerra civil D’altra banda, conreà el gènere…