Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Josep Salord i Farnés
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Historiador i lingüista.
Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat de sacerdot a Vic el 1935 Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis 1956, Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pabordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins 1963
Consell de Vint
Història
Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia
de Barcelona, creat per Joan I de Catalunya-Aragó el 1394.
Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació d’entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells majors de quaranta anys, i l’altra, els joves majors de vint-i-cinc, els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns porters i guardes que administraven el dret del pariatge A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent Fou suprimit amb el decret de Nova Planta 1716 Les seves…
Arxiu del Consolat de Mar de Barcelona
Conjunt de la documentació produïda pel consolat de mar de Barcelona.
La part que ha pogut ésser salvada es troba repartida actualment entre la Biblioteca de Catalunya 79 volums, l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 17 volums, procedents de la biblioteca de l’historiador Francesc Carreras i Candi i l’Ateneu Barcelonès 24 volums La documentació coneguda comença l’any 1401 i continua fins l’any 1714 Els llibres salvats es refereixen a privilegis i ordinacions, deliberacions del Consell dels Vint, registre de lletres, pariatge, àpoques i albarans, matrícula de mercaders, capbreus, obres de la drassana, processos, seguretats, caucions i…
Arxius Notarials Andorrans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que durant força temps foren privats i depenien dels dos notaris d’Andorra.
El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII…
Sant Climent
Poble
Poble (santclimenters o santclimentins) del municipi de Maó (Menorca), situat 5 km al SE de la ciutat.
Les produccions agrícoles són els cereals, les hortalisses, el farratge i el bestiar boví i porcí El nucli urbà és format per carrers agrupats rectilíniament al voltant de l’església parroquial i la plaça El pariatge de Jaume II de Mallorca disposà el 1303 l’erecció de la capella de Musuptà a la garriga de Musuptà, com a sufragània de Santa Maria de Maó El 1641 es bastí una nova església, reformada al s XVIII El 1818 Sant Climent passà a vicaria, i el 1877 a parròquia El temple actual, de tres naus i estil neogòtic, fou començat el 1889 i acabat el 1950 A la seva demarcació hi ha…
Pere d’Urtx
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1269-93).
Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona…
Castell de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb parament de…
Castell de Bescaran (Anserall)
Art romànic
Tot i que no hi ha restes segures de la construcció, el castell de Bescaran és ben documentat La vila de Bescaran, esmentada ja el 953, fou una possessió del bisbe i de la canònica de la Seu d’Urgell des del 988 La primera menció del castell data del 1161, en una convinença signada entre el bisbe Bernat Sanç i el vescomte Ramon de Castellbò el bisbe cedia al comte Ermengol VII la possessió del castell de Bescaran Quaranta anys més tard, el 1201, el bisbe, llavors Bernat de Vilamur, va fer renunciar a Arnau de Castellbò, Arnalda Caboet i la seva filla Ermessenda als…
Roger II de Foix
Història
Comte de Foix (1072-1124).
Fill del comte Pere I i de Lergarda Participà a la primera croada 1095 i abans de la partença cedí a la seva cosina segona, la comtessa Ermengarda de Carcassona i Rasès, i al fill d’aquesta, el vescomte Bernat Ató I, els drets que tenia en aquells comtats i els reconegué també la successió en el comtat de Foix, cas de morir sense descendència legítima Excomunicat pels papes Urbà II i Pasqual II, a causa de la retenció indeguda de béns eclesiàstics, el 1111 signà un pariatge amb l’abadia de Sant Antoni de Pàmies, després d’haver-la restaurada, referent a les atribucions…
Santa Eulàlia de Canals (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Canals apareix documentat per primera vegada l’any 1083, en què el comte Artau l vengué al monestir de Gerri la vila de Canals, amb el seu cens La vinculació de Canals amb el monestir de Gerri és manifesta l’any 1084, quan Adaltrud, muller d’Isarn Tàtila, donà al monestir una terra i una vinya a l’Espluga de Segur i un moltó a Canals En la butlla del 1164 del papa Alexandre III, es confirma la possessió de la vila de Canals per part del monestir Canals fou un dels llocs de l’abadiat de Gerri motiu de conflictes entre els abats i els comtes de Pallars, que es resolgueren amb l’…