Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Anatomia de l’aparell visual
Anatomia humana
El sistema visual es compon d’una sèrie d’estructures que tenen una relació anatòmica i funcional complexa, però que en conjunt es comporten com una unitat Bàsicament, consta d’un òrgan receptor doble, l’ull o globus ocular, que rep les estimulacions lluminoses de l’exterior i les transforma en impulsos nerviosos una sèrie d’estructures nervioses que constitueixen la via òptica, com el nervi òptic, per on transcorren els estímuls nerviosos fins a atènyer la zona occipital de l’escorça cerebral, on s’elabora la imatge conscient i unes estructures annexes que intervenen en la…
Els ànguids
Aquests saures presenten l’orifici de l’òrgan de Jacobson i la coana conjunts, un forat lacrimal simple, l’arc temporal visible, el jugal no dilatat, atròfia freqüent de potes, i osteoderms senzills i ornamentats No presenten cap plec als flancs i els ulls, com els d’altres animals excavadors, són, encara que petits, funcionals El gènere Anguis presenta les escates ventrals idèntiques a les dorsals, el cos llarg, relativament rígid i les potes reduïdes o absents Els ulls tenen parpelles mòbils i la cua és molt fràgil i presenta freqüentment autotomia Les escates són llises i…
cara
Anatomia
Part anterior del cap de l’home.
És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen,…
Mol·lusc contagiós
Patologia humana
El mollusc contagiós , o Molluscum contagiosum , és un trastorn infecciós d’origen víric caracteritzat per l’aparició a la pell d’unes petites lesions sobre elevades, agrupades o disseminades, que remeten espontàniament L’agent etiològic del trastorn és un virus que actualment no té una denominació específica, però que, pel caràcter microscòpic, és classificat dins la família de les Poxviridae El contagi es produeix per contacte directe amb les lesions cutànies, sovint en el transcurs de les relacions sexuals, o bé per mitjà d’objectes o elements contaminats, com ara roba íntima, tovalloles…
ablefària
Patologia humana
Manca total o parcial, congènita o adquirida, de les parpelles.
fetus
Biologia
Embrió dels vivípars des que ja s’hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.
En l’home, l’estat de fetus s’ateny el tercer mes, a partir del qual es comença a desenvolupar una relació proporcionada del cap respecte al cos, les parpelles creixen amb rapidesa i són soldades per les vores, i els genitals es desenvolupen i hom pot ja identificar el sexe també es produeix un allargament dels membres superiors i apareix pèl a la regió frontal El quart mes creixen els pèls veritables i es produeix un eixamplament de la cara, la separació dels ulls i la formació de la barra El setè mes el fetus, d’aparença arrugada, s’arrodoneix, a causa de l’aparició del teixit…
dermatomiïtis
Patologia humana
Col·lagenosi que afecta preferentment la pell i els músculs.
Es caracteritza per l’aparició d’eritema i edema cutanis i de debilitat i inflamació musculars La seva aparició pot ésser associada amb un tumor maligne És una malaltia poc freqüent i ataca preferentment les dones es presenta entre els 40 i 60 anys Afecta totes les races a qualsevol indret del món La causa és desconeguda, però actualment hom considera que pot ésser deguda a una alteració dels mecanismes immunològics L’eritema cutani hi és característic, i es presenta en forma de coloració vermella purpúria a les parpelles i a la zona periorbitària També pot ésser característica…
lleganya
Biologia
Secreció sebàcia, solidificada, de les glàndules de Meibomi de les parpelles.
iguana

Iguana marina de la Illa Fernandina (Galàpagos)
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Nom donat a diversos saures de la família dels iguànids
.
Pertanyen als gèneres Anolis anolis, Amblyrhynchus, Basiliscus basilisc, Ciclura, Conolophus, Corytophanes, Ctenosaura, Phrynosoma tapaya, Sauromalus, Urosaurus i, especialment, Iguana D’una grandària considerable, tenen l’aspecte semblant al dels dragons, dels quals es diferencien per la llengua, gruixuda i immòbil, i pel fet de presentar els dits punxeguts, les parpelles mòbils, les dents inserides a la cara interna de les genives i la cua llarga i resistent sovint presenten una cresta tot al llarg de l’esquena i també un pap sota la gorja Habiten a tot Amèrica, sobretot a les…
saures

Saures (llangardaix)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels escatosos, de cos allargat cobert amb escates còrnies i de vegades òssies, amb cintura escapular i pelviana, normalment amb dos parells de potes pentadàctiles, que en alguns casos poden faltar o són atrofiades (famílies dels ànguids i dels escíncids).
Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant Algunes espècies tenen ull parietal Es reprodueixen des del mes de març fins al juny Són animals ovípars les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment Hi ha alguns representants que són ovovivípars escíncids S'alimenten de cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol A…