El mol·lusc contagiós, o Molluscum contagiosum, és un trastorn infecciós d’origen víric caracteritzat per l’aparició a la pell d’unes petites lesions sobre elevades, agrupades o disseminades, que remeten espontàniament.
L’agent etiològic del trastorn és un virus que actualment no té una denominació específica, però que, pel caràcter microscòpic, és classificat dins la família de les Poxviridae. El contagi es produeix per contacte directe amb les lesions cutànies, sovint en el transcurs de les relacions sexuals, o bé per mitjà d’objectes o elements contaminats, com ara roba íntima, tovalloles, llençols o aigua de piscina. L’establiment dels virus a la superfície cutània produeix una lesió característica, que sol ésser l’única manifestació del trastorn. L’autoinfecció, és a dir, la transmissió dels virus d’una lesió cutània a una altra regió de la pell, és un fet molt freqüent, que pot produir-se per contacte amb els dits o qualsevol objecte contaminat.
La lesió cutània consisteix en una pàpula, o petit tumor, de 3 mm a 6 mm de diàmetre, de forma de volta i superfície llisa i lluent, d’aspecte similar al d’un petit mol·lusc, amb un orifici al bell mig, que de vegades drena un líquid blanquinós. Les lesions poden ésser úniques o estar agrupades en determinades zones. Sovint n’hi ha centenars. No provoquen dolor ni coïssor. Les localitzacions més freqüents són la cara, el coll, els braços i els genitals. De vegades s’assenten al voltant de les parpelles, on poden ocasionar conjuntivitis i queratitis, o inflamació de la còrnia. Cadascuna de les lesions cutànies evoluciona independentment i remet espontàniament entre 2 i 12 mesos, sense deixar cicatrius. En alguns casos, les lesions se sobreinfecten per diversos tipus de bacteris, o bé causen una reacció inflamatòria per la qual la pell de la zona tendeix a desprendre’s en forma de crostes i escates. En els malalts de SIDA, la infecció té un pronòstic més seriós i perllongat.
La diagnosi es basa en les característiques de les lesions cutànies. Quan per la localització constitueixen un problema estètic o generen molèsties —com quan s’assenten a les parpelles—, es pot recórrer a l’extirpació quirúrgica de les lesions. Com a mesura profilàctica, hom recomana d’evitar el contacte cutani directe amb les lesions, amb la finalitat de prevenir l’autoinfecció i el contagi d’altri.