Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
Museu Arqueològic Eduard Camps
Museu
Museu d’arqueologia situat a l’antic hospital de Guissona (Segarra).
Fou creat l’any 1952 i installat a les mateixes dependències municipals L’any 1983 les colleccions es traslladaren a l’antic hospital, seu de la casa de cultura Després d’un important impuls a la recerca arqueològica i sota el patronatge d’un consorci presidit per l’alcalde de Guissona, el museu fou refundat i inaugurat de nou al novembre del 2000 Exposa les restes arqueològiques de la Guissona romana, Iesso, amb l’objectiu de donar a conèixer les formes de vida dels habitants de la zona fa 2000 anys, i des del 2011 fa les funcions de centre d’interpretació de l’annexe Parc…
hindi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària derivada del ´saurasenī, un dels pràctics medievals.
El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa, emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli , és a dir, llengua pura És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals l’oriental i l’occidental, situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh El hindi oriental comprèn tres…
traginer | traginera
Història
Oficis manuals
Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre.
El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica sobre les…
patró | patrona
Cristianisme
Sant, santa o advocació mariana sota la protecció dels quals està una església, un poble, un carrer o un barri, un estat, un país, una regió o una comarca, una congregació i confraria o una persona.
Les diades patronals són motiu de festes populars, sovint molt arrelades en la tradició Entre els primitius patrons generals dels Països Catalans hi ha sant Jordi, que gràcies al seu patronatge sobre la casa reial catalanoaragonesa s’estengué a tots els seus dominis, si bé més tard es concretà a Catalunya cadascun dels països té un o més patrons particulars, com Sant Vicent Ferrer al País Valencià, Sant Alonso Rodríguez a Mallorca, Sant Antoni Abat a Menorca, etc L’increment de la devoció mariana a partir dels s XIII i XIV féu que cada país prengués també per patrona una Mare de…
Gonzaga
Música
Família italiana de mecenes musicals que governà Màntua i els seus territoris des del segle XIV fins al principi del XVIII.
Les primeres notícies sobre la presència de compositors a la cort de Màntua daten de l’època de Lluís II m 1478 El seu net Francesc II m 1519 creà el 1510 una capella permanent a la cort, fet que atragué nombrosos músics Els successors de Francesc II també foren bons mecenes, com ara el cardenal Hèrcules, que tenia la seva pròpia capella, tot rivalitzant amb la de la cort en fastuositat Guiglielmo Gonzaga fou compositor i fundador de la basílica palatina de Santa Bàrbara, important centre de producció musical També és notable el patronatge del seu fill Vicenç I, gran amant de la…
George Canning
Política
Polític anglès.
Milità al partit tory El 1793, sota el patronatge de William Pitt, entrà a la Cambra dels Comuns En el govern de Portland ocupà la cartera d’afers estrangers 1807-09, on propugnà la intervenció anglesa a la península Ibèrica contra Napoleó A causa de les tensions amb el secretari de guerra Castlereagh amb el qual sostingué un duel, sortí del govern Hi tornà el 1822, en suïcidar-se Castlereagh, i hi ocupà la mateixa cartera S'oposà a l’intervencionisme antiliberal de la Santa Aliança evitant l’ajut militar d’aquesta a Ferran VII contra els insurrectes d’Amèrica i evità també la…
Santa Magdalena de Prades
Art romànic
Al segle XIII hi havia a Prades una capella dedicada a santa Maria Magdalena, el patronatge de la qual va ser cedit el 1298 per un canonge tarragoní, Andreu d’Alba rea, als mercedaris de Tarragona Aquest canonge, a més, va dotar la capella amb diverses terres a Vilanova de Prades per al manteniment d’una xantria En aquesta capella s’establí una comanda de l’orde de la Mercè, segons la bibliografia local, des del 1290 El 1547 es fa menció només de la presència de dos religiosos un d’ells el comanador El 1574 s’ordenà la seva supressió, com altres casos semblants, a causa de la…
Sant Cristòfol de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
La menció més reculada de la presència d’una església a Selma es troba en un document de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona cedí el castell de l’Aibà a Guitard de Mureden El bisbe es reservava, però, les esglésies incloses en els castells de l’Aibà i Selma, amb els seus delmes, primícies i oblacions Aquest document, però, presenta algunes característiques que fan sospitar de la seva autenticitat, tal com s’exposa en parlar del castell de l’Aibà En realitat, el primer esment de l’església de Sant Cristòfol de Selma és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i…
comuner
Història
Membre d’una societat política liberal, fundada el 1821.
Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció absolutista del 1823…
Norbert Font Sagué

Norbert Font Sagué (al davant)
AF CEC
Espeleologia
Espeleòleg.
El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907…