Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
eugenol
Química
Líquid oliós incolor o feblement groguenc, de forta olor de clavell, que es fon a 255°C.
Hom l’obté de l’oli essencial de clavell, del pebre, la canyella i el sassafràs Insoluble en aigua, és soluble en alcohol, èter i cloroform És emprat en perfumeria, en la síntesi de la vanillina i en odontologia, com a antisèptic i analgèsic
molinet
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Aparell electrodomèstic emprat per a la trituració de diferents productes d’aplicació culinària.
Deixant de banda les batedores - trituradores , més emprades per a materials líquids i sòlids sucosos, els molinets corrents són emprats preferentment com a aparells moledors de cafè, i també de pebre i d’altres sòlids secs Els emprats actualment són molinets elèctrics i van proveïts d’un recipient on hi ha el producte a triturar
piperidina
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de sis membres que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor, amb olor de pebre, que bull a 106°C És soluble en l’aigua, en l’alcohol i en l’èter i té caràcter fortament bàsic Hom l’obté per reducció electrolítica de la piridina És emprat com a dissolvent bàsic, intermediari sintètic, catalitzador de reaccions de condensació i ingredient d’olis i fuels
pebrera
Vas per a tenir-hi pebre.
borneol

Borneol
©
Química
Substància terpènica, que en la seva forma levogira és el constituent principal de la càmfora de ngai
.
És coneguda com a càmfora de Borneo els seus cristalls, obtinguts en èter de petroli, en forma de lamelles hexagonals, tenen una peculiar olor de pebre i un tast fort semblant al de la menta La forma racèmica té un punt de fusió de 208°C És obtinguda sintèticament per reducció amb hidrogen naixent de la càmfora És emprat en medicina, perfumeria, i per a l’obtenció dels seus èsters
sucrer | sucrera
Història
Oficis manuals
Persona que prepara i ven confitures i dolços.
Anomenat també confiter A Barcelona formaven un sol gremi amb els adroguers A València, foren erigits en collegi el 1644 A Perpinyà —on aparegueren el 1360 com a especiers— i a les poblacions menors, un mateix mercader era adroguer, sucrer i cerer Els sucrers venien espècies i productes colonials sucre, pebre, canyella, i des dels segles XVI-XVII, cacau El primer molí de xocolata establert a Barcelona 1665 era propietat del collegi d’adroguers i sucrers Aquest comerç produïa rivalitat amb els gremis de revenedors Els sucrers de les ciutats litorals compraven els productes als…
Sarawak
Divisió administrativa
Estat de Malàisia, a la costa NW de l’illa de Borneo.
La capital és Kuching 148 059 h 1991 És cobert de bosc, amb manglars a les costes La regió és drenada pels nombrosos rius que davallen del centre de l’illa Rejang La població 16 h/km 2 est 1997 habita a les vores dels rius i es dedica principalment al conreu d’arròs, la pesca i la caça La capital és l’únic port important Jaciments de petroli, or i fosfats Produeix també cautxú, pebre i sagú, destinats a l’exportació Islamitzat al s XV, depengué del soldà de Brunei JSElcano fou rebut pel soldà el 1512 fins que fou concedit a James Brooke 1841, que hi governà com a rajà Els seus…
cualbra

Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra pudent R…
poligonàcies
Botànica
Família de poligonals n núcula.
És integrada per plantes quasi sempre herbàcies, de fulles simples, enteres, alternes, típicament proveïdes d’una beina d’origen estipular anomenada òcrea de flors poc vistoses, hermafrodites o unisexuals, de gineceu súper, sovint anemòfiles i generalment agrupades i de fruits en núcula Inclou prop de 900 espècies, la majoria pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord Poligonàcies més destacades Antigonon leptopus antígon Fagopyrum esculentum fajol , blat negre Fagopyrum tataricum fajol boig Polygonum alpinum caganiu Polygonum aviculare passacamins , herba de cent nusos,…