Resultats de la cerca

Els músics de vent i els cantants aprofiten l’acte fisiològic de la respiració per al subministrament d’aire necessari per a l’execució musical Diverses tècniques permeten fer compatible la funció respiratòria normal amb les necessitats de pressió i fraseig corresponents a la tècnica de cada instrument Generalment, en tocar un instrument de vent o en cantar, el ritme respiratori és molt més ample, de manera que el control de l’apnea juntament amb una major pressió de sortida són els reptes principals per al músic Per a obtenir un fraseig més llarg i relaxat és necessari desenvolupar la…

Llurs vèrtebres són opistocèlliques, i la segona, la tercera i la quarta presenten costelles rudimentàries La llengua no és extensible, però sí arrodonida en forma de disc La cintura pectoral és unida per mitjà de l’estern, dividit en dues meitats que munten l’una sobre l’altra Inclou quatre gèneres, que comprenen unes quantes espècies d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica Entre aquests gèneres destaquen Alytes, Baleaphryne, Discoglossus i Bombina dels tres primers n'hi ha representants als Països Catalans

El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica

La dels discoglòssids és una família petita i primitiva, poc especialitzada i predominantment europea Morfològicament, els discoglòssids poden assemblar-se tant als gripaus com a les granotes La seva llengua és plana i discoïdal caràcter aquest que dóna nom a la família, ni lliure ni protràctil, i els cal capturar les preses amb les mandíbules Presenten dents a la mandíbula superior Tenen la cintura pectoral ardífera, la vèrtebra sacra biconvexa i lliure i les vèrtebres opistocèliques, amb petites costelles a les vèrtebres anteriors L’amplexus és lumbar i poden reproduir-se dues…

Són de cos allargat i gelatinós, perquè la pell resta separada de la capa muscular per un teixit mucós força desenvolupat Tenen un disc derivat de les aletes ventrals que secundàriament poden perdre, i generalment estan mancats d’escates La línia lateral és reduïda a la part cefàlica del cos a la part postcefàlica hi ha solament 1 o 2 porus ben desenvolupats Són peixos amb 5 o 6 radis branquiostegals i manquen de bufeta natatòria Tant l’aleta dorsal com l’anal són llargues i poden incloure la caudal L’aleta pectoral és de base força àmplia i, a vegades, es troba dividida en un…

Els seus sis primers radis dorsals, el primer dels quals atrau les seves preses com un ham esquerat, són lliures i amb làmines dèrmiques S'enterra, mitjançant les aletes pectorals i ventrals, als fons de sorra i fang, on habita esperant que els peixos dels quals es nodreix se li apropin, i la pell adquireix la mateixa tonalitat del fons Comestible i molt saborós, és molt apreciat Habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord Els individus de les dues espècies del gènere, L piscatorius rap o granota de mar i L budegassa rap vermell , rap cardaire o rap fotaire , tenen un fibló…

Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius simpàtic i parasimpàtic Els…

Té els llavis tous i gruixuts, i la dentició és escassa i de creixement continuat Els mascles tenen a la mandíbula superior unes incisives que arriben a fer 25 cm de longitud i els serveixen de defensa Les femelles tenen dues mamelles en posició pectoral De vegades hom els pot trobar a alta mar, però generalment són més freqüents a les desembocadures dels rius, on cerquen l’aliment, consistent en algues i algunes fanerògames marines L’índex de reproducció és molt baix, car la gestació dura 11 mesos i neix una sola cria això, unit a la circumstància que han estat molt perseguits,…