Resultats de la cerca

Magister militum al servei d' Avit 455, es rebellà 456 i el vencé Patrici 457 i cònsol 459, collocà al tron imperial el seu amic Majorià, i poc després 461-464 el feble Libi Sever Perdudes la Gàllia i la Hispània, amenaçat per vàndals i dàlmates, reconegué l’emperador d’Orient Antemi i es casà amb la seva filla 467 Féu degollar Antemi 472, per collocar al seu lloc Olibri La seva mort significà la fi del poder de l’Imperi d’Occident

El 1319 fou conquerida per Alfons Frederic d’Aragó, primer comte de Salona, i vinculada als seus dominis, en el ducat d’Atenes El 1356 se n'apoderà Ermengol de Novelles, que intentà una rebellió que frustrà Jaume Frederic d'Aragó El seu fill Lluís Frederic d'Aragó l’heretà juntament amb les seves altres possessions, perdudes el 1388 per la seva vídua, Helena Cantacuzè L’historiador grec GKolias localitzà 1933 l’emplaçament de la fortalesa, a mig camí entre Gràvia i l’Esperqueu

S'esdevé en certs invertebrats i plantes

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

En particular, corriment al llarg d’un cert nombre de posicions dels caràcters o xifres d’un mot en direcció a un dels extrems Si el mot és un nombre el decalatge s’anomena aritmètic i equival a la multiplicació del nombre per una potència positiva o negativa de la base Es diu decalatge lògic de tot aquell no aritmètic aquí el signe no existeix i les xifres decalades més enllà de l’extrem del mot es perden en canvi, en el decalatge cíclic les xifres perdudes es retroben en l’extrem contrari

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de SantPere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre

Home docte, la seva gran rectitud moral i una preocupació antimaniquea maniqueisme l’inclinaren a una interpretació absolutament optimista de la voluntat humana, que deixa a la gràcia divina una eficàcia únicament moral i natural pelagianisme Entre les seves obres, perdudes la majoria, hom conserva Expositiones in epistolas sancti Pauli, Libellus fidei ad InnocentiumI i cartes El seu camp d’acció personal fou sobretot Roma, l’Àfrica llatina i Palestina Trobà molta adhesió, però també uns adversaris decidits en el papa Zòsim, en l’emperador Honori i particularment en Agustí i…

Presoner dels turcs després de la desfeta grega del 1922 a l’Àsia Menor, plasmà aquesta dolorosa experiència en l’obra autobiogràfica Matrícula número 31328 , escrita amb un dur i lúcid realisme Traslladat a Grècia, el record de la pàtria perduda ha presidit gairebé la totalitat de la seva creació posterior Egea 1941, Oceà 1956, Èxode 1950, anàlisi esfereïdora de la guerra i de l’ocupació alemanya de Grècia i, sobretot, Terra d’Eòlia 1943, admirable cant de record de les costes perdudes, amb uns tons lírics, nostàlgics i poètics insuperables

Acudí a Troia per ajudar Príam en la contesa contra els grecs, i occí Antíloc, amic d’Aquilles Aquest, delerós de venjar l’amic, l’occí en un combat Però, a precs de la mare, que suplicà Zeus amb plors —que són les gotes de la rosada matinal—, obtingué del deu la immortalitat La seva figura inspirà obres —avui perdudes— d’Èsquil i de Sòfocles La tradició ha donat el seu nom a dos  colossos   colossos de Mèmnon , unes estàtues de Karnak que, en realitat, representen Amenofis III

Fill del també compositor Santos de Aliseda, formà part de la capella musical de la catedral de Granada entre el 1557 i el 1577, any en què s’ordenà de sacerdot El 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral, càrrec en què succeí el seu pare i que mantingué fins que es retirà, el 1589 Fou un dels primers mestres de capella de la catedral granadina amb obligació d’escriure música, no solament chanzonetas i entremesos, sinó també polifonia litúrgica Escriví bàsicament música religiosa motets, lamentacions i dues misses, avui perdudes El seu estil està molt influït per…