Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell Alt Empordà, on es graduà de perit agrònom Membre del partit conservador, fou alcalde de Sant Sadurní 1881-83 i diputat provincial 1890-1903 Estudià la filloxera a França i fou un dels primers a importar planters de vinya americana Fundà amb altres viticultors Resumen de Agricultura , revista que dirigí Collaborà, a més, a La Protección Nacional i, amb escrits de caire literari, a La Renaixença i La Comarca del Noya Intervingué en l’organització del Primer Congrés Vitícola, que se celebrà a Sant Sadurní 1898, i participà en…

Pèrit agrícola, doctorat en dret 1897 i llicenciat en farmàcia 1911, publicà una única novella, El meu amic Modest 1933, de temàtica estudiantil Dirigí, des del 1918, la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i fou vocal de la biblioteca de la institució, càrrec que li’n permeté l’organització definitiva i la publicació del catàleg 1919 Professor de l’Escola Provincial d’Agricultura i collaborador de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, és autor de tractats tècnics com La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones 1923 i d’un…

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses entitats i empreses…

Baró d’Esponellà, fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles Titulat enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920 Enginyer tècnic d’explotacions agropecuàries 1967 i president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1940 i del Foment Nacional d’Horticultura 1930 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Essent comissari Provincial d’Excavacions Arqueològiques de la província de Barcelona, promogué les excavacions de restes ibèriques a la muntanya de Montjuïc 1946, dirigides per Josep de C Serra i…

Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la construcció del…

Anomenat també oficialment arquitecte tècnic, en detall, la seva missió consisteix a comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes d’execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures del constructor per a autoritzar-ne el cobrament També pot actuar en qualitat de perit per a assenyalar límits de possessions, aforar cabals d’aigua, valorar obres o terrenys, etc A partir de l’edat mitjana, l’aparellador era l’oficial que, després del mestre d’obres, s’encarregava de repartir els treballs i de rebre els…

Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de L’Amic de les Arts Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971,  Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del…

Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio…

Fill de Vicent Peset i Cervera  i pare del metge i historiador de la medicina  Vicent Peset i Llorca Perit químic 1901 i mecànic 1905, obtingué els doctorats de medicina 1907, ciències químiques 1908 i dret 1909 Amplià estudis mèdics 1908 amb Fresenius a Wiesbaden i amb Ogier i Bertillon a París Fou a Sevilla catedràtic de medicina legal i toxicologia 1910-16 i director del laboratori bacteriològic 1911-16 Participà en el I Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Havent tornat a València 1916 hi dirigí l’Institut Provincial d’Higiene, l’edifici del qual costejà, i continuà la…

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze…