Resultats de la cerca

És propi de les aigües poc profundes 0,5-1,5 m de llacs d’alta muntanya L' espargani muntanyenc S affine ssp borderei juntament amb la subulària Subularia aquatica i la inusual falguera isòet Isoetes lacustris integren una comunitat hidrofítica pirinenca d’interès Isoeto-Sparganietum borderei

Fundador de l’Escòla Gaston Febús i de la revista Reclams de Bearn e Gasconha Escriví teatre, però, sobretot, és conegut com a poeta Belina 1899, testimoniatge de la pagesia pirinenca, i Mòrta e viva 1920, gran fresc èpic a la manera de Mistral i Verdaguer

Estudiós de la flora mediterrània, en particular de la de Còrsega i del gènere Festuca , del qual fou un dels especialistes més reconeguts, a partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona També féu aportacions a la flora pirinenca

Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca Hom també l’anomena pissarra

Inaugurada el 1991, disposa de 51 pistes, 16 remuntadors, 205 canons de neu i dos parcs de surf 2011 Disposa també de dues escoles d’esquí El 1998 s’inaugurà el telecadira biplaça Puig Falcó, que remunta els esquiadors fins a la cota esquiable més alta de la serralada pirinenca cap de les Raspes Roies, 2751 m

Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…

Situació i presentació El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra 1977 m, passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs 2061…

Interessat primer per la mineralogia i les tècniques metallúrgiques en la seva primera obra notable, el Traité des mines de fer et des forges du comté de Foix , defensa la superioritat de la farga catalana sobre els alts forns es decantà després per la botànica, en particular la pirinenca La seva obra més important és la Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813

Avui port principal del Rosselló, Portvendres és a 32 km al sud de Perpinyà, entre Cotlliure i Banyuls, i el seu terme s’estén fins als primers contraforts de la serra de l’Albera El “Port de Venus” Portús Veneris és esmentat al segle I pel geògraf Pomponi Mela i sembla una denominació lligada al temple de la Venus Pirinenca fanum Veneris o Aphrodisium , el qual esmenten Estrabó, Plini i Ptolemeu Per aquesta raó l’erudit Vossius cregué poder corregir el text de Mela, “inter Pyrenaei promontoria Portus Veneris, in sinu salso” “sobre el golf salat”, que sembla, en efecte,…

Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol Capreolus capreolus , l’isard Rupicapra pyrenaica , el cérvol Cervus elaphus , la marta Martes martes , la marmota Marmota marmota , el picot negre Dryocopus martius , la becada Scolopax rusticola , el mussol pirinenc Aegolius funereus , el gall fer Tetrao urogallus i la perdiu blanca Lagopus mutus