Vila de Portvendres

Avui port principal del Rosselló, Portvendres és a 32 km al sud de Perpinyà, entre Cotlliure i Banyuls, i el seu terme s’estén fins als primers contraforts de la serra de l’Albera. El “Port de Venus” (Portús Veneris) és esmentat al segle I pel geògraf Pomponi Mela i sembla una denominació lligada al temple de la Venus Pirinenca (fanum Veneris) o Aphrodisium, el qual esmenten Estrabó, Plini i Ptolemeu. Per aquesta raó l’erudit Vossius cregué poder corregir el text de Mela, “inter Pyrenaei promontoria Portus Veneris, in sinu salso” (“sobre el golf salat”, que sembla, en efecte, insòlit), per insignis fano (“cèlebre pel seu temple”). Malauradament aquesta versió no figura en cap manuscrit. No obstant això, Plini (llibre III, cap. 3), després d’haver situat Emporiae, precisa, “flumen Tichis ab eo Pyrenoea Venus, in latere promontoria altero, XL M[illia]” (“el Ter; a partir del qual, Venus Pirinenca, de l’altre costat del promontori, a 40 milles”). Aquest promontori, extremitat de la cadena pirinenca, que s’enfonsa dins la mar com una proa, només pot ser el cap de Creus, al flanc nord del qual s’erigeix el monestir de Sant Pere de Rodes, on alguns arqueòlegs voldrien situar el temple de Venus. Però la distància de quaranta milles s’oposa a aquesta teoria (ja que Sant Pere és només a la meitat d’aquesta distància) i obliga, si la xifra és exacta, a veure aquest famós santuari —destruït segurament en el moment del triomf del cristianisme—a Portvendres o al seu entorn immediat.

Sigui com vulgui, la cala de Portvendres fou considerada durant tota l’època medieval com un annex natural del port de Cotlliure. Per això, la menció medieval més antiga no apareix fins al segle XIII: Portus Veneris (1272), i en català, Port Venres (1292), passant després a Port Vendres (1415), per bé que a la mateixa època s’anomenava encara Port Venres de Cobliure.

La primera restauració i reanimació de Portvendres és deguda a Jaume I el Conqueridor. En el seu darrer testament (26 d’agost de 1272), manava que en endavant, l’infant Jaume —el qual ja administrava el Rosselló— i els seus successors prenguessin anualment i a perpetuïtat cinc mil sous sobre els rèdits de Cotlliure per utilitzar-los “a fer, mantenir, tenir cura i restaurar Port Vendres”. Aquestes obres foren executades i també algunes fortificacions que posteriorment hom abandonà. El 1493, ja eren totalment arruïnades. Al segle XVII el mariscal Vauban comprengué immediatament tota la importància del port i en recomanà la fortificació, però els seus consells no van ser executats fins al govern del mariscal De Mailly, lloctinent general i comandant de la província del Rosselló, al voltant del 1775.