Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
filibranquis
Filibranquis
© C.I.C. Moià
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir les brànquies formades per filaments allargats i plegats en nansa.
No tenen múscul adductor anterior, o bé hi és molt reduït, i el peu és curt i no serveix per a la locomoció Es nodreixen de plàncton Pertanyen a aquest ordre la majoria de molluscs aquàtics comestibles musclos, dàtils de mar, ostres, cloïsses, etc
Chancey Juday
Ecologia
Geografia
Limnòleg nord-americà.
Els seus estudis sobre la distribució vertical dels gasos dissolts en els llacs de Wisconsin 1911, amb la collaboració d’EA Birge, així com sobre la hidrografia, la morfologia i el plàncton d’aquests llacs han suposat una contribució fonamental a la síntesi limnològica actual
perfilador de corrents basat en l’efecte Doppler acústic
Equipament utilitzat en oceanografia per a mesurar a quina velocitat es mou l’aigua en tota la columna d’aigua.
Es val de l’efecte Doppler per a obtenir aquestes velocitats, transmetent una freqüència fixa i escoltant els ecos retornats que reboten a les petites partícules de sediment o plàncton que suren a l’aigua i que es mouen a la mateixa velocitat que l’aigua
macroplàncton
Ecologia
Conjunt d’organismes planctònics d’unes grans dimensions (plàncton).
barrilet
Zoologia
Gènere d’ urocordats
, de la classe dels taliacis i de la subclasse dels doliòlids, d’uns 5 a 10 mm, amb el cos ovoide i envoltat per una sèrie d’anells musculars paral·lels.
Els barrilets habiten entre el plàncton superficial durant els mesos d’hivern, i en profunditat, a més de 200 m, a l’estiu Llur desenvolupament és complex i poc conegut presenten una alternació de generacions entre formes sexuades i asexuades Les espècies D mülleri i D denticulatum són mediterrànies, i D resistible i D gegenbauri , atlàntiques
escamarlà
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids, de 12 a 20 cm de llargada, amb la closca espessa i carenada a les pinces i al cos per rengleres d’espines atapeïdes i agudes.
El color és rosa pàllid, més intens al dors i a la base de les pinces Habita als fons fangosos de 40 a 200 m, on s’alimenta de cucs i molluscs Les seves larves són freqüents en el plàncton És molt corrent a la Mediterrània Als Països Catalans és objecte d’una intensa explotació pesquera perquè és molt apreciat culinàriament
corrent de Humboldt
Corrent d’aigua freda (entre 15° i 19°C) de l’oceà Pacífic que, en direcció S-N, passa per la costa occidental de l’Amèrica del Sud i s’interna, a l’altura de les illes Galápagos, cap a l’oceà Pacífic.
Porta unes grans quantitats de plàncton i, per tant, també de peixos, que afavoreixen alhora l’existència dels ocells marins formadors del guano amb llurs excrements Periòdicament varia el curs o s’interromp a causa dels corrents d’aigua calenta procedents del tròpic, per la qual cosa el cicle descrit anteriorment resta interromput i provoca la mort de milions d’ocells
corrent del Labrador
Corrent marí fred que s’inicia a l’oceà Àrtic i ressegueix les costes orientals de l’Amèrica del Nord fins a unir-se al corrent càlid del Golf.
El xoc d’ambdós corrents origina abundants cortines de boira, a causa de la diferència de temperatures El corrent del Labrador transporta cap al sud grans quantitats de blocs de glaç, els quals dificulten la navegació aquests blocs es dissolen en contacte amb el corrent càlid del Golf El plàncton, adaptat al corrent càlid del Golf, mor si és arrossegat cap al corrent fred del Labrador
sedentaris
Helmintologia
Subclasse d’anèl·lids poliquets integrada per animals que tenen el cos subdividit en diverses regions amb metamerització heterònoma, amb les brànquies limitades a un cert nombre de metàmers i sense trompa evaginable.
Són sèssils, habiten dins uns tubs construïts per ells mateixos o en galeries excavades a la sorra Es nodreixen de detrits o de plàncton i alguns són comensals o paràsits En són espècies importants l’arenícola Arenicola marina , l’espirografis Spirographis spallanzanii , la sèrpula Serpula vermicularis i l’espirorbis Spirorbis laevis L’espirografis i la sèrpula són corrents a la Mediterrània a poca profunditat
dendroquirots
Zoologia
Ordre d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus.
Tenen forma de cogombre i posseeixen tentacles ramificats que filtren el plàncton i el porten al vestíbul faringi Els pulmons són aqüífers i s’omplen d’aigua, que hi entra i en surt com si fossin brànquies Tenen sexes separats La larva és simple, amb anells ciliars, i no està adaptada a la vida pelàgica, car els ous de les femelles d’aquest ordre són molt rics en vitella