Resultats de la cerca

També es considera contaminació lumínica qualsevol forma d’illuminació artificial que afecti un medi receptor que no sigui l’objecte de la illuminació Els efectes perjudicials de la contaminació lumínica se centren en l’afectació dels ritmes biològics dels organismes vius, amb alteracions en nombrosos aspectes reproducció, relació depredador-presa, migracions en els animals, pautes de floració en les plantes, etc L’excés de llum artificial també pot produir molèsties i afectar la qualitat de vida dels humans Es especialment nociva per a l’observació astronòmica del cel Amb l’objectiu de…

Al llarg dels darrers anys, la preocupació per la possible reducció de les reserves de petroli i de gas natural han portat a la recerca de noves energies alternatives També el temor a l’augment de la pollució ambiental i acords com el Protocol de Kyoto han estimulat la investigació de noves fonts energètiques amb un menor impacte ambiental Dins d’aquesta categoria, s’hi inclouen des de l’hidrogen fins a l’aprofitament d’elements naturals com ara l’aigua energia hidroelèctrica, el vent energia eòlica o la llum del sol energia solar, la biomassa i l’energia geotèrmica Malgrat els programes…

El reciclatge de primeres matèries o matèries transformades respon a l’encariment o a l’escassetat de certes primeres matèries o de l’energia, a la necessitat de minimitzar les fonts de pollució i a situacions econòmiques determinades Hom distingeix tres menes principals de reciclatge la reutilització , que permet de fer un nou ús del material, condicionant-lo, o rentant-lo, sense que per això sofreixi transformacions estructurals, com és el cas d’envasos de vidre d’ús repetit el reciclatge directe , que consisteix en una transformació estructural destinada a convertir el vell material en nou…

El cas més típic és el d’un lepidòpter, la geòmetra Biston betularia , estudiat per HBDKettlewell 1961 en què les formes melàniques quedaven camuflades en els medis polluïts, i conseqüentment, la pressió de selecció requeia amb més força contra les formes més clares, ja que eren devorades pels ocells amb més freqüència pel fet d’ésser més visibles En les àrees no polluïdes s’esdevé el procés invers les formes melàniques són més visibles i constitueixen una presa més fàcil, la qual cosa fa que siguin seleccionades les formes no melàniques Aquests processos modifiquen la predominança…

Els indicadors físics més corrents són els sòlids totals, la temperatura, el color, l’olor i la terbolesa

Per bé que n'hi ha molts d’utilitzables, els més usuals són la demanda bioquímica d’oxigen DBO , la demanda química d’oxigen DQO , el nitrogen orgànic, el pH, la conductivitat elèctrica, el nitrogen inòrganic, l’àcid sulfhídric i l’oxigen dissolt

Es fonamenta en el principi que el comportament global d’un sistema complex és determinat per interaccions paralleles entre un gran nombre d’elements, les quals són governades per regles locals i simples La interacció entre elements fa emergir la complexitat del sistema La vida es considera una propietat emergent, de manera que pot investigar-se especificant unes regles locals en un sistema artificial —per exemple un programari d’ordinador— i observant el grau en què les propietats globals obtingudes en el sistema artificial s’assemblen a les propietats reals dels sistemes vius D’altra banda…

Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…

Graduada en botànica per la Florida State University 1956 i per la Duke University 1956, es doctorà el 1966 amb la tesi Phaeophyta of the Eastern Gulf of Mexico , publicada el 1969, aportació cabdal en el camp d’estudi de les algues Posteriorment es dedicà sobretot a la recerca per a diverses institucions, entre d’altres la Universitat de Harvard El 1970 liderà un equip exclusivament format per dones, insòlit per a l’època, en un experiment a les illes Verges sobre les condicions d’habitabilitat submarina Tektite II, en què també comprovà els efectes de la pollució en els coralls Els seus…