Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del segle XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l' organum , recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae discantandi…
sopranista
Música
Terme emprat per a designar els cantors masculins que per un rar do de la natura, o pels efectes d’una eviració, desenvolupen el registre més agut de la veu masculina.
L’àmbit de la seva tessitura vocal troba la seva correspondència amb el registre agut de la veu blanca i de la veu femenina Des de l’Edat Mitjana fins a l’època del Barroc, l’escriptura de les parts agudes de cantus, superius o sopranus de la polifonia eclesiàstica estava destinada a rebre la coloració tímbrica dels nens cantors amb veu de tible El doblatge que els ministrers feien de les parts polifòniques als centres eclesiàstics de major relleu els menà a comptar, al llarg dels segles XVI i XVII, amb la presència de cantors sopranistes adults, naturals o castrats, la potència sonora i la…
Escola de Sant Marçal
Música
Nom donat al repertori musical dels segles IX al XII, monòdic i polifònic, associat a l’abadia de Sant Marçal de Llemotges (Occitània), centre monàstic especialment actiu en els terrenys literari i musical durant aquells segles.
Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als oficis Molt més…
cantus
Música
Forma abreujada de cantus firmus.
Aplicat a la polifonia dels segles XV i XVI, pot designar també la part més aguda d’una composició, independentment de la tessitura de la veu o l’instrument que l’executi
Joan Antoni Nin i Serra
Música
Músic.
Rebé la seva primera formació musical a l’escolania de la catedral de Barcelona, on devia tenir com a mestre Francesc Queralt, i com a companys J Rosés, R Aleix i, possiblement, Mateu Ferrer, R Vilanova, R Carnicer i B Saldoni El 1829 guanyà la plaça de mestre de capella a Tortosa A causa dels aldarulls polítics de les guerres carlines, abandonà el magisteri, que no pogué reprendre fins el 1841, i que des de llavors exercí fins a la mort Entre els seus deixebles a Tortosa hi havia S Gabaldà, D Gabaldà, A Pitarch i Felip Pedrell , el qual servà sempre una especial veneració pels ensenyaments…
,
tacte
Música
Antiga unitat de durada, basada en el ritme cardíac, per a regular el temps de l’execució musical.
Independent de l’accentuació mètrica, comporta divisions, les més habituals de les quals eren el temps binari i el ternari Característic de la polifonia clàssica i del Renaixement, fou substituït al segle XVII pel compàs
Luis de Narváez
Música
Violista de mà i compositor.
Autor de Los seis libros del Delphin, de música de cifra para tañer vihuela , obra que comprèn 14 fantasies, sis transcripcions de polifonia vocal francoflamenca, diferencias , cançons religioses i profanes, dos romanços i cinc villancicos
a veus
Música
Polifònicament.
Hom distingeix les expressions a veus iguals quan la polifonia pot ésser interpretada indistintament per veus blanques o per homes i a veus mixtes quan la peça és interpretada per un cor format de veus blanques i veus d’home
miserere
Cristianisme
Salm cinquantè, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus).
És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra
Olav Fartein Valen
Música
Compositor noruec.
Fill d’un missioner protestant, visqué cinc anys de la seva infantesa a Madagascar Estudià filologia i música a Oslo i el 1909 es diplomà en orgue al conservatori d’aquesta ciutat Aquell mateix any es traslladà a Berlín, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf i tingué ocasió d’estudiar a fons el contrapunt de JS Bach De nou a Noruega, el 1916, es dedicà a la composició i a la docència i ocupà el càrrec d’inspector de la collecció de música de la Biblioteca de la Universitat d’Oslo 1927-35 Ben aviat destacà com a compositor innovador, i la seva obra, a part d’algunes excepcions, fou rebuda amb…