Resultats de la cerca

Membre del partit comunista des del 1917, fou president del soviet urbà de Moscou 1931-37, primer ministre de la república russa 1937-38, president del Banc Estatal Soviètic 1939 i membre del comitè central del partit 1939 Durant la Segona Guerra Mundial collaborà a la defensa del país, fou ministre de les forces armades 1947 i mariscal de l’URSS 1947 Membre del politburó del partit 1948, després de la mort de Stalin 1953 esdevingué vicepresident del consell de ministres i, després, president, en substitució de Malenkov 1955 En ésser nomenat Khruščov primer secretari del partit,…

Estudià a França Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb la Resistència i l’any 1941 cofundà el partit comunista anomenat Partit Albanès del Treball des del 1948, del qual fou secretari general entre el 1943 i el 1954 Comandant en cap de les forces armades des del 1944, primer ministre 1944-54, ministre d’afers sstrangers 1946-53 i primer secretari del politburó del comitè central del partit des del 1954, fou l’home fort del país fins a la seva mort En política interior féu diverses purgues per mantenir la puresa ideològica i eliminar tota oposició 1948, 1956, 1974, 1981 En…

El 1921 s’afilià a les joventuts comunistes Acusat d’instigar l’assassinat de dos policies en una manifestació a Berlín el 1931, fugí aquest any a Moscou, on estudià a l’Escola Internacional Lenin Formà part de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil Espanyola A la fi de la Segona Guerra Mundial fou un dels creadors de l’Agència d’Espionatge i de Repressió Policial de la República Democràtica Alemanya STASI, que dirigí del 1957 al 1989 com a membre del ministeri per a la seguretat Membre del comitè central del Partit Socialista Unificat SED i del Politburó 1976-89, el 1993…

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva…

Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l’exèrcit topà…

Fill de camperols, minaire i guerriller durant la Revolució d’Octubre i la guerra civil, fou membre del Comitè Central del PC ucraïnès 1924, del Comitè Central 1934 i del Politburó 1939 del PCUS Després de la mort de Stalin, fou primer secretari del PCUS 1953 Al XX Congrés 1956 presentà l’informe “secret” denunciant els crims de Stalin, i el 1958 fou nomenat president del consell de ministres Impulsà la coexistència pacífica amb els EUA i “l’emulació econòmica”, i donà prioritat a la indústria de béns de consum i a l’agricultura respecte a la indústria pesant Teoritzà la…

Amic i collaborador de Stalin S'adherí al partit bolxevic 1917 i dirigí la txeca de Geòrgia 1921-31 Elegit primer secretari del partit comunista de Geòrgia 1931, perseguí els camperols oposats a les collectivitzacions del Caucas i dirigí la purga dels comunistes georgians Membre del comitè central del partit 1934, el 1942 esdevingué cap suprem del comissariat popular d’afers interns NKVD Fou membre del politburó 1940, membre del consell suprem de la guerra 1941 i ministre de seguretat i de l’interior Estengué el control policíac a la indústria bèllica i de consum Nomenat mariscal…

Militant de la joventut comunista des del 1933 i empresonat sota el feixime d’Antonescu, durant la Segona Guerra Mundial emigrà a l’URSS Diputat a partir del 1946, dos anys després accedí al comitè central del partit, el 1955 al politburó, el 1965 reemplaçà Gheorghiu-Dej com a primer secretari del PC romanès i el 1967 esdevingué president del consell d’estat Des del govern, propugnà una via romanesa cap al socialisme i rebutjà la teoria de Brežnev de la sobirania limitada condemnà la invasió soviètica de Txecoslovàquia de l’any 1968 Mantingué sempre una notable independència de l…

Els anys 1948-50 fou alumne de l’Acadèmia del KGB, i es graduà per la Universitat Estatal de l’Azerbaidjan el 1957 després anà escalant posicions dins el partit comunista de l’Azerbaidjan i el de la Unió Soviètica  PCUS Fou dirigent de la república de l’Azerbaidjan del 1969 al 1982, any que fou el primer musulmà a ingressar al politburó del PCUS Contrari a les reformes de Gorbačov, Əliev fou obligat a dimitir el 1987 Líder de l’enclavament àzeri de Nakhičevan  durant la proclamació de la independència de l’Azerbaidjan 1991, després del cop d’estat del juny del 1993 que feu caure…

Advocat i enginyer agrònom militant comunista des del 1952, accedí al comitè central del PCUS el 1971 i n’esdevingué el 1980 el membre més jove del politburó Estret collaborador de Jurij Andropov, durant el mandat de Konstantin Černenko s’ocupà de temes d’ideologia i relacions exteriors, i a la mort d’aquest fou nomenat secretari general del partit i primer mandatari de l’URSS 1985 L’any 1988 esdevingué president del presídium del soviet suprem Fou l’impulsor de les mesures conegudes amb el nom de perestroika , amb les quals volgué democratitzar l’estat soviètic, eliminar-ne la…