Resultats de la cerca
Es mostren 2033 resultats
Portal del Roc Pitch & Putt
Golf
Club de pitch-and-putt de Vilanova i la Geltrú.
Inaugurat l’any 2000, anteriorment es constituí com a Societat Escola de Golf Portal del Roc 1997 Ha organitzat competicions com el Campionat de Catalunya 2003 o el Campionat del Món sènior 2007 Entre els seus jugadors, destaca Paco Salido El seu camp disposa de 18 forats amb doble sortida, camp de pràctiques, green i zona de pràctiques de búnquer Té escola de pitch-and-putt
Tanca el portal d’internet Terra
Després de 18 anys, el portal Terra es clausura definitivament Impulsat el 1999 per Telefónica sota la presidència de Juan Villalonga, va intentar una projecció global, especialment a partir de la compra del portal Lycos 2000 El 2003, Telefónica va comprar Terra i va començar l’expansió a l’Amèrica Llatina, però no va superar la bombolla de les empreses tecnològiques i tampoc no es va adaptar a les xarxes socials Només resta actiu el portal del Brasil
Jaciment de l’antic portal de Magdalena (Lleida)
Art romànic
Situació Pati andalusí, amb restes d’enllosat i d’un pou, trobats a l’excavació del carrer de la Costa de Magdalena Ajuntament de Lleida Aquest jaciment arqueològic és situat a l’actual carrer de la Magdalena, just on avui dia hi ha l’Auditori Municipal AOC-ALP Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Jaciment arqueològic L’excavació de l’Antic Portal de Magdalena, que començà l’any 1984 i durà tres anys, va representar un avanç molt important per als estudis d’arqueologia urbana, d’una manera especial per als de l’època medieval, i també va suposar una molt notable aportació al…
La Mare de Déu del Portal (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta església es trobava inicialment fora de les muralles de vila, però més tard, en una ampliació, quedà dins del clos murallat, tot canviant l’advocació primitiva per la de la Mare de Déu del Portal Sempre ha estat una incògnita l’origen de l’actual església de la Mare de Déu del Portal Una possible procedència seria que inicialment fou una capelleta sobre un portal de la vila i que la gran devoció que adquirí motivà l’erecció d’una gran església entre els anys 1756 i 1787 Un altre possible origen podria ser que inicialment fos una església dedicada…
Els mestres del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada…
Reparació de les muralles de Peníscola i ordre de construcció del Portal Fosc
El virrei de València ordena la reparació de les muralles de Peníscola i hi fa construir el Portal Fosc
portalada
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Portal gran, especialment d’una església, d’una casa senyorívola, etc.
Guillem de Solivella finalitza les imatges de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista del portal del claustre de la seu de Lleida
L’escultor Guillem de Solivella finalitza les imatges de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista del portal del claustre de la seu de Lleida
Llo
Portal de l’església de Llo
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Situat a 1 500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo , coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu l’església parroquial Sant Fruitós, romànica segle XII, té un portal notable El lloc és esmentat ja al segle IX fou centre del marquesat de Llo o de Llió Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses El terme comprenia també el poble de Roet
duc

Duc
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de grans dimensions (de 66 a 71 cm de llargada), amb els plomalls de les orelles llargs i vistosos, els ulls grossos i d’un groc daurat, i el plomatge d’un lleonat rogenc, clapejat de burell fosc.
És el més gros dels estrigiformes europeus Habita sedentàriament a gran part d’Euràsia i al nord d’Àfrica Als Països Catalans, hom el troba encara als boscs de les regions més salvatges És un ocell carnívor que caça tota mena de vertebrats, a vegades gairebé tan grossos com ell Hom l’anomena també gran duc