Resultats de la cerca

Els senyors de Maella Terra Alta duien, des de l’edat mitjana, el nom d’Almassà, designació que té també Vilanova d'Almassà , poble de la jurisdicció de Maella al s XV posseïen aquesta senyoria els Peres d’Almassà Miquel Peres d’Almassà, senyor de Maella i, també, de Botorrita, a Aragó, mort el 1515, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, dels quals passà als marquesos de Las Torres El títol de duc d’Almassà fou el dels primogènits dels comtes d’Aranda passà, al s XIX, a la casa ducal d’Híjar La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1915

Situat a La Ribera de Navarra, és un centre agrícola, i té indústria alimentària i de la fusta Vila fronterera amb La Rioja, fou escenari de lluites constants amb els castellans Sanç VII de Navarra 1219 hi feu construir les muralles conservades en part Fou assetjada per Alfons X de Castella-Lleó 1274, i fou ocupada pels castellans del 1379 al 1387 Els hereus de la corona navarresa posseïen el títol del principat de Viana Entre els seus nombrosos monuments cal destacar l’església de Santa María la Blanca s XIV, amb una notable façana segle XVI i amb la capella de San Juan Bautista…

Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada Era canonge d’Elna i de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic el 1306 Augmentà l’esplendor del culte i inicià el toc de l’àngelus a la catedral El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890 També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l’Espelt Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistarse amb el rei Fou…

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…

L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs La nova entitat rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet El municipi comprenia…

Ordenat de sacerdot, fou organista de la seva ciutat natal durant set anys i, posteriorment, durant trenta-dos anys i fins a la seva mort, ho fou de la catedral de Salamanca Era conegut pels seus dots d’improvisador Compongué diverses obres per a orgue, música litúrgica i també una sarsuela amb temes populars de la seva província, peces totes elles que romanen inèdites Interessat pel folklore, avui és recordat sobretot pels seus treballs de recopilació de música tradicional El 1907 publicà el llibre Folklore o cancionero salmantino , una recopilació de 396 cançons que havia recollit a partir…

Tatzó d’Amunt és prop del límit amb Argelers, a 2 km al nord-est de Sant Andreu de Sureda La seva església és coneguda també com Sant Vicenç del Castell La cella de Sant Vicenç cellula S Vicentii , 823, 869 fundada pels monjos de Sant Andreu, fou l’origen d’un vilar, ja esmentat a la fi del segle IX villa Tacione superiore , 897 El 928 l’església d’Elna i el 981 el monestir de Sant Genís de Fontanes hi posseïen algunes terres alodials La comanda templera del Masdéu també hi tenia alous a la fi del segle XII En l’actualitat l’església de Tatzó d’Amunt és sufragània de la…

Els estats membres, que tenien una competència general fora de les matèries que la constitució havia expressament atribuït a la Communauté, és a dir, a l’Estat francès, posseïen l’autonomia interna, però no pas la sobirania ni tampoc la independència internacional De dret, podien sortir de la Communauté quan ho desitjaven reivindicant llur independència La Communauté se situava en una perspectiva de tipus federalista havia estat imaginada pel general De Gaulle com una tècnica liberal de descolonització La seva existència fou, però, molt efímera, perquè els estats africans de la…

Aquest castell devia ser situat dins de l’antic terme de Canelles de Segre, segurament en l’indret de l’actual llogaret El topònim Kannellas és documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell o “ kastrum de kanelles” no és esmentat, però, fins l’any 1044 El 1106 consta que Guillem Gauspert llegà en testament el castell de Canelles amb Fígols, que tenia per Guitard Isarn, a Umbert Segons la informació aportada per Pere de Tragó, el castell i el lloc de Canelles encara existia l’any 1519 dins el vescomtat de Castellbò al quarter d’Organyà i era posseït pels canonges i l’…

Dels diferents tipus de deesses cal destacar les śakti del déu hindú Śiva, entre les quals sobresurten Kali i Durga, i les diverses denominacions de divinitats femenines de l’antiguitat clàssica la deessa bona , com a caracterització de Cíbele, la deessa mare , com a representació, molt estesa a la Mediterrània oriental Egipte, Fenícia, Frígia i Grècia, de la fecunditat vegetal, animal i humana Isis, Cíbele i Rea, entre d’altres, n'eren personificacions, i la gran deessa , com a qualificació de pertinença al grup dels déus de més alta categoria Afrodita, Atena, Àrtemis, Demèter, etc En…