Resultats de la cerca
Es mostren 1127 resultats
espiral de la inflació
Economia
Procès d’augment progressiu dels preus quan es modifica l’estructura productiva mitjançant la sobreinversió monetària.
Segons FA von Hayek, la sobreinversió, finançada per l’expansió del crèdit bancari i l’estalvi forçós, produeix un augment del preu dels béns de consum els empresaris, estimulats per la possibilitat d’obtenir guanys més grans, accepten de pagar més pels factors productius, la qual cosa repercuteix altra vegada sobre el preu dels béns de consum Aquest creixement dels preus en espiral es manté fins al límit de la possible expansió del crèdit i, finalment, obliga a una readequació de l’aparell productiu als recursos efectius de la comunitat
inflació
Economia
Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, que implica, per tant, una reducció del poder adquisitiu del diner.
L’existència de la inflació i la reducció de la capacitat adquisitiva de la moneda són mesurats mitjançant els índexs de preus sobretot l’índex de preus a l’engròs i l’índex del cost de la vida Des d’un punt de vista econòmic, la determinació de la taxa d’increment dels preus a partir de la qual hom pot parlar d’inflació era bastant fàcil abans de la Segona Guerra Mundial la inflació era llavors un fenomen intermitent i agut, però el creixement de les economies occidentals des dels anys cinquanta ha suposat un increment de preus gairebé…
Supermercat de l’art
Centres de comerç d’art de petit format a preus modestos i durant períodes marcats, generalment per Nadal.
Els supermercats d’art sorgiren a partir de la idea de Jean-Pierre Guillemont 1948-90, marxant d’art francès establert a Barcelona, amb la intenció de difondre art contemporani a preus assequibles i en un format diferent del d’una galeria, com un autoservei Fou una idea provocadora els anys vuitanta, però amb el pas del temps es consolidà
stagflation
Economia
Situació segons la qual disminucions de l’activitat econòmica coexisteixen amb inflació o alça continuada de preus.
La política econòmica de tipus keynesià establí la incompatibilitat entre una situació inflacionària i una situació recessiva, aspectes corroborats per l’estudi empíric d’AW Phillips, que demostrà la relació inversa entre creixement del nivell de desocupació i l’increment de preus Malgrat això, al final del decenni dels seixanta, i com a conseqüència, entre altres causes, de la crisi energètica i de la del sistema monetari internacional, hom observà situacions d’inflació i recessió generalitzades a la majoria de països occidentals, que reberen el nom de stagflation Per a la correcció d’…
teoria quantitativa
Economia
Teoria monetària que explica el nivell de preus, fonamentalment en funció de la quantitat de diners en circulació (sistema monetari internacional).
Azpilicueta i Bodin enunciaren l’existència d’una relació quantitativa entre els preus de diferents béns, principi que Petty, Locke i Cantillon reformularen, introduint els elements bàsics amb els quals Fisher elaborà el seu enumerat definitiu Malgrat els forts atacs fets a la teoria quantitativa després del 1929, principalment per Keynes, autors com Simons, Viner, etc, sostingueren la validesa de la seva formulació, fins que ha estat represa per l’escola de Chicago encapçalada per Milton Friedman
especulació
Economia
Operació efectuada en previsió d’una modificació en l’estructura de preus, per tal d’obtenir uns guanys extraordinaris.
Aquest tipus d’operació, que sempre comporta un risc, és efectuat en el procés de distribució i es distingeix de les operacions ordinàries de compravenda perquè no respon a la satisfacció de cap necessitat concreta del subjecte L’especulació ha estat justificada com a element de regulació automàtica de les fluctuacions temporals dels preus, especialment en el cas dels productes agrícoles, malgrat que en molts casos accentua encara més aquestes distorsions i constitueix una maniobra que falseja el joc de l’oferta i la demanda A la borsa, les operacions especulatives són factors…
equació de balanç
Economia
Relació lineal que representa les combinacions possibles de quantitats que un consumidor pot adquirir de dos béns, fixats la seva venda i els preus dels béns.
El pendent de la recta resultant depèn d’quests preus, i la seva superposició sobre un mapa de corbes d’indiferència permet de determinar quina és la millor elecció per al consumidor
taxació
Economia
Fixació per part de l’estat dels preus màxims i mínims d’uns productes determinats amb l’objectiu d’eliminar les tensions que en condicions anòmales afecten el mercat.
La taxació es troba amb diversos problemes, com la determinació dels preus concrets i la possible creació d’un mercat parallel, anomenat negre
política de rendes
Economia
Conjunt de mesures que tracten d’aconseguir un acord entre govern, empresaris i treballadors amb vista a establir un control a la puja dels preus, rendes diverses i salaris.
L’objectiu d’aquestes polítiques és el restabliment o manteniment d’una taxa de guany sense alces de preus que impliquin un deteriorament del sector exterior
economia del desequilibri
Economia
Escola de pensament econòmic d’arrel keynesiana, que posa l’èmfasi en les restriccions que per al correcte funcionament del sistema de mercat implica la impossibilitat de vendre (o comprar) tot el que es desitja als preus vigents.
L’equilibri del mercat es produeix a través d’ajustaments en les quantitats, mentre romanen invariables els preus, que presenten unes majors rigideses D’aquesta manera, fenòmens com l’atur o l’acumulació/exhauriment involuntari d’existències es consideren desviacions del mecanisme de l’oferta i la demanda Els seguidors d’aquest corrent són partidaris d’una intervenció pública que ajudi a resoldre aquestes desviacions