Resultats de la cerca

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa

Deixeble de WByrd, es graduà com a batxiller en música a la Universitat d’Oxford 1588 Fou organista a la catedral de Saint Paul de Londres i gentleman de la capella reial 1592-1602 Obtingué el monopoli de la impressió musical anglesa És autor de Consort Lessons 1611, peces per a un grup instrumental mixt, i de música vocal, religiosa i profana

El 1601 esdevingué organista de Santa Maria Maggiore, a Roma, i actuà habitualment a les festes de les famílies nobles romanes Fou protonotari apostòlic del papa Gregori XV 1621-23 La seva música religiosa és menys destacada que la profana, com el seu Carro di fedeltà d’amore 1606, per a cinc veus i diversos instruments, les seves canzonette i un volum de madrigals

Contribuí a l’estudi del pensament social Social Thought from Lore to Science , 1938, amb Harry Elmer Barnes i a la teoria sociològica Systematic Sociology , 1932 Modern Sociological Theory in continuity and Change , 1957 Estudià les diferències entre dos tipus ideals de societat la sagrada i la profana Aquesta distinció prové en part de Ferdinand Tönnies i de la polaritat que establí entre comunitat i associació

Durant els segles XV i XVI -particularment a Itàlia-, les capelles començaren a incloure instruments diversos L’estil purament vocal que havia estat una característica exclusiva de les capelles fou conegut aleshores com l’estil a cappella , terme que esdevingué corrent Si bé originàriament aquesta locució s’aplicà només a la música de caràcter religiós, actualment s’aplica tant a la música religiosa com a la profana

Fou alumne predilecte de N Porpora, de qui prengué el sobrenom El 1741 es traslladà a Berlín, on fou cantant de cambra de Frederic el Gran, el qual compongué per a ell una cantata profana i les variacions sobre l’ària "Digli ch’io son fedele" de l’òpera Cleofide 1731, de JA Hasse Gaudí de gran prestigi a Alemanya com a cantant d’òpera italiana El 1742 interpretà a Venècia la Statira , de Porpora

Es conserva fragmentària 849 versos de l’inici en un únic testimoni manuscrit ms 308 BC, sense nom d’autor i sense títol Integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas amo i Cornei i el negre Cristòfol criats, es basa en esquemes de la comèdia clàssica, essencialment en el del conflicte entre l’amo i el criat, tot i que només conservem el plantejament de l’acció, la qual s’esdevé en una finca rural La comicitat sorgeix de la contradicció entre els propòsits dels personatges principals i les seves realitzacions concretes l’amo Cas, conservador, primerament enèrgic, però…

Vida Estudià a Wittenberg Saxònia i a Leipzig Segurament allí entrà en contacte amb Sethus Calvisius El 1597 esdevingué cantor a Zittau, i a partir del 1604 a Freiberg, on restà fins a la seva mort al servei de l’església luterana i del municipi Fou un compositor molt prolífic, tant de música sacra com profana El seu estil es mantingué molt lligat a les pràctiques contrapuntístiques de la generació precedent Escriví una Passió alemanya segons sant Joan a sis veus 1631, motets en llatí i en alemany i molta música ocasional Algunes de les seves colleccions de motets més importants…

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats

Fou franciscà menor i esdevingué general de l’orde 1701-04 Visqué la major part de la seva vida a Venècia, on fou nomenat cosmògraf de la República 1685 i fundà la societat geogràfica Accademia degli Argonauti A París construí 1683 uns globus terraqüis per ordre de Lluís XIV Les seves obres principals són Atlante Veneto 1690, una enciclopèdia, en ordre alfabètic, inacabada, que titulà Biblioteca universale sacro-profana 1709, Corso geografico 1694 i Cronologia universale 1707